algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 24°
34°

Les pluges d'hivern han provocat una explosió general d'insectes

Feia estius que no es veien tantes de papallones com enguany

Les intenses plogudes que s'han registrat durant la tardor i també durant l'hivern s'han vist ara traduïdes en una explosió poblacional d'insectes.

Aquestes darreres setmanes de primavera i primers dies d'estiu, no tan sols hem pogut veure més papallones i escarabats i llagosts que l'any passat per aquesta mateixa temporada, sinó que segurament també us heu temut de l'increment general que han experimentat totes les poblacions d'atròpodes, des d'aranyes fins a someretes.

El perquè d'aquesta explosió poblacional d'insectes de tota casta és ben coneixedora pertot. No obstant això, és la professora titular de Zoologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Aina Alemany, qui en dóna una explicació: «Amb les plogudes de l'hivern, les plantes han crescut molt més i els animals han tingut molt més menjar que en èpoques de sequera. Allò que limita una població animal és la quantitat d'aliment. Posem per cas que un insecte posa de mitjana uns 300 ous: com més menjar té al seu abast més fillons poden surar i això és precisament el que ha passat enguany, que n'han surat més».

Ara el dubte és saber si, aquests dies de calor intensa, la xafogor ha afectat de cap manera aquestes poblacions d'insectes, fent-hi disminuir el nombre de supervivents.

De fet, la setmana passada es veien més papallones voletejant per foravila que aquests darrers dies. Ara, que també és cert que moltes només viuen una setmana com a molt, encara que altres arriben a un mes. Aquests dies sí que es percep, en qualsevol cas, una disminució general del nombre d'insectes lepidòpters.

«Pot ser que hagin mort per les elevades temperatures, encara que això és una suposició meva», assenyala Aina Alemany sobre això.

Aquest final de primavera i principi d'estiu, la papallona que heu pogut veure més és la Vanessa cardui, també anomenada Vanessa cynthia. Aquesta espècie és de color marró i té unes taques groguenques a les ales. Alemany comenta que difícilment la proliferació d'aquest insecte pot desencadenar una plaga, perquè «mengen cards: les larves s'alimenten de plantes silvestres, amb la qual cosa no es notarà aquest increment».

En aquest sentit, Alemany afegeix que només es pot parlar de plaga quan l'increment de la població d'un animal en concret du perjudicis econòmics o bé afecta la salut de la gent, i pareix que aquest no en serà el cas, com sí que ho va ser la plaga de grills detectada l'octubre passat.

Un altre lepidòpter que heu pogut observar aquestes darreres setmanes és el conegut com a papallona de l'arbocera (Charaxes jasius). Les seves larves només mengen fulles d'arboces i, per aquest motiu, tan sols representen un perill per a les grans plantacions d'aquest arbust, que en aquesta illa no existeixen.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.