El conseller de Promoció del Consell Insular de Mallorca, Bernat Aguiló, va lliurar ahir als representants de l'Ajuntament de Pollença el Catàleg de camins del municipi que ha elaborat el seu departament. En la investigació que s'ha fet per dur a terme aquest catàleg, destacà que s'han trobat més de quaranta documents que demostren i acrediten l'ús públic amb dret de pas del camí de Ternelles.

«A l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'han trobat documents que ens remeten al segle XIV, en els quals s'observa com es demana a l'Ajuntament de l'època que realitzi una sèrie de millores a l'esmentat camí, la qual cosa ja ens demostra que en aquell temps el camí de Ternelles era de propietat municipal i l'ús era públic», explicà Aguiló durant la presentació del Catàleg.

D'aquesta forma, les investigacions efectuades confirmem l'ús públic d'aquest camí, punt de partida per a moltes rutes excursionistes per la serra de Tramuntana i que en alguns trams es troba tancat per barreres que impedeixen el pas als excursionistes instal·lades per propietaris particulars veïns de la zona. El Tribunal Suprem ja va decretar el mes de novembre del 2001 l'ús públic del camí de Ternelles i també d'altres vies d'accés a la serra de Tramuntana que hi ha en la mateixa àrea, independentment de la seva titularitat privada.

Bernat Aguiló destacà que el Catàleg es convertirà ara en una important prova per a l'Ajuntament per tal de negociar amb els propietaris particulars, veïns del camí de Ternelles i voltants i també alhora per poder fer complir la sentència del novembre del 2001.

El Catàleg de camins de Pollença elaborat pel Consell Insular de Mallorca ha aconseguit inventariar fins a un total de 148 camins de tota la localitat, dels quals s'ha pogut trobar documentació suficient per mostrar i considerar públics 121 d'ells. Així mateix s'han trobat una sèrie d'indicis però no han esdevingut suficients per demostrar-ne l'ús públic a onze d'aquests camins.

La resta de vies han estat dividides segons l'interès de protecció que representen dependent del seu valor patrimonial, constructiu, excursionista, i també pel seu accés a la costa, ja que es troben afectats per la Llei de costes, i se n'ha de permetre l'accés.