Pere Llabrés: «No podem convertir les nostres esglésies en presons»

El canonge assegurà, no obstant això, que «en alguns llocs de la península s'allunya la gent dels objectes de valor. Nosaltres no ho volem fer perquè el valor d'objectes com el Crist de la Sang és sobretot social, espiritual i històric. El que compta és la devoció que la gent sent per la imatge». Hi ha alguns casos, com el de les restes incorruptes de Santa Catalina Tomàs que un reixat tanca el sepulcre. Aquesta mena de profanació és tan greu que aquí sí que valen les reixes, sobretot per mantenir una bona conservació de les restes. Amb les imatges, la cosa canvia. És necessari que els símbols de la fe del poble estiguin a l'abast de tots aquells que els necessitin. Hi ha algunes fórmules per salvaguardar la integritat de les peces sense perjudicar massa els feligresos, però no obstant això aquestes tenen alguns detractors.

Jaume Reynés, prior del santuari de Lluc, explica que «la Mare de Déu de Lluc està protegida per un vidre antibales i s'estan introduint altres mesures de seguretat d'efectivitat contrastada per evitar sobretot que algú la faci malbé o que es cometin robatoris». El prior de Lluc afirma que malgrat aquestes mesures, poca cosa es pot fer «si algun desequilibrat entra com a la Sang i ens cala foc al temple. Són coses molt difícils d'evitar». Reynés sosté, així mateix, que potser la millor opció per evitar disgusts és intentar mantenir sota un cert control aquesta casta de desequilibrats, ja que «el de la Sang ja havia fet un altre desastre als Caputxins». El religiós va concloure que «potser haurien d'haver tingut el Sant Crist tancat o un poc millor fixat al terra per evitar aquestes desgràcies». El principal problema de dotar d'una major seguretat aquestes imatges és l'accés limitat que hi tendrien els creients, com és el cas de la verge del santuari.