Divergències a l'educació sobre l'ús del català a la Universitat balear

El catedràtic Joan Mas va considerar ahir que el rectorat actual ha perdut la seva «darrera oportunitat» per avançar cap a la normalització lingüística del campus, tot defensant que «la UIB té prou autonomia per decidir els requisits que ha d'exigir als seus professors contractats», especialment en el context actual, en el qual la nova Llei Orgànica d'Universitats (LOU) afavoreix aquesta classe de contractació.

En el mateix departament, emperò, sorgeix la primera veu discordant, la de Rosa Maria Calafat, segons la qual «ni tan sols calia presentar l'esmena, perquè això -els requisits del professorat- ve per llei», referint-se tant a la LOU com a la Llei de normalització lingüística i als estatuts universitaris, en els quals s'estableix la llibertat de càtedra per triar la llengua a l'aula. En aquest context, Calafat titllà d'«hipocresia» el claustre de dilluns, i exigí l'aplicació del Pla de xoc lingüístic a la Universitat.

Per la seva banda, el coordinador del Pla estratègic, el vicerector Carles Manera, considerà que aquest debat s'ha «sobredimensionat» i ha amagat una «feina col·lectiva» que ja preveia la promoció del català a les aules, no com a requisit però sí com a mèrit.

Segons el director general de Política Lingüística i principal responsable del Pla de xoc, Joan Melià, l'esmena era «moderada» i «sensata», ja que preveia recursos per a la formació del professorat extern durant els dos anys prevists, de manera que el coneixement del català «no era un requisit, sinó un compromís» adquirit pels nous docents en entrar a la UIB.