La Calatrava és un barri paradigmàtic de com una encertada intervenció urbanística és decisiva a l'hora de netejar els carrers de la droga i acabar amb la inseguretat ciutadana. Durant els anys 60 i 70, aquesta barriada es convertí en una de les més degradades de la ciutat antiga. La inseguretat ciutadana es va anar agreujant a mesura que es consolidaren els punts de venda de droga. A principis dels anys 80, el 70 per cent dels habitatges estaven ocupats en règim de lloguer. No és d'estranyar doncs l'èxode que es produïa, de seguida que els arrendadors trobaven un altre habitatge escamparen a viure-hi. «Aquí, només vàrem quedar els que hi teníem arrels. La resta no va poder resistir i partiren», recorda una veïna.
Els que quedaren començaren a mobilitzar-se. L'Associació de Veïns de la Calatrava ha estat una de les més actives de Ciutat. Encara ara els veïns recorden la presidenta que encetà aquesta cruenta lluita d'anys, nom Teresa Sánchez. «En el número 2 del carrer d'en Berard hi havia un solar que era caòtic. Record un dia que els veïns ens passejàvem amb el llavors batle Ramon Aguiló i en arribar a l'enfront d'aquest immoble, ell passava de llarg i Teresa li pegà una estirada. Miri, miri!», explica Barbara Sancho, la vocal d'Acció Social de l'Associació de Veïns la Calatrava.
Un temps aquest carrer no tenia vistes a la mar. La Calatrava conserva restes de les dues darreres murades que envoltaven la ciutat, tant de la islàmica com de la més recent, la renaixentista. Així que en rehabilitar la barriada enderrocaren aquest tram. El carrer Berard va cobrar vida. I amb l'obertura nasquè una altra via que la batiaren com a carrer d'en Pere Quetglas Xam. A la Calatrava, des de sempre, que hi han cercat refugi els artistes. Aquell dia passejant varen topar Pep Suari, al barri hi té l'estudi.
A la barriada l'Ibavi (Institut Balear de l'Habitatge) i el Patronat Municipal de l'Hbaitatge hi han realitzat una important intervenció. En aquests pisos s'hi reallotjaren molts dels antics veïns. Per aquest motiu el teixit social d'un dels barris on s'hi localitzen les més hermoses cases senyorials i el bessó de l'església mallorquina està integrat no només per classes ben estant i l'eclesiàstica, també hi viu gent amb menys poder adquisitu.
