El 66% dels docents balears anaren a la vaga contra la llei de qualitat

Segons aquestes fonts, a més, les xifres globals no han tingut en compte ni l'alumnat ni el professorat que entra a l'horabaixa als instituts. Per l'STEI-i, la convocatòria arribava a més d'un 82 per cent dels docents; per l'UGT la xifra era superior, i arribava a un 90 per cent segons els trams. Per Damià Pons «la resposta del professorat respon a una discrepància total amb el model que proposa la llei»; i no només per «qüestions tècniques».

«Tots els aspectes 'tècnics' de la llei de Pilar Del Castillo tenen un rerefons polític», asseverà Damià Pons, que esmentà com a exemple les repercussions socials del sistema nou d'itineraris educatius que proposa el text legal, el qual ha estat repetidament acusat pel conseller i els principals opositors de «segregador» i «insolidari». En el cas de les CCOO, quedava clar que el Ministeri havia d'assabentar-se que els docents no havien estat consultats en cap moment per aquesta institució: «És tota una comunitat educativa que s'ha mogut ara per demanar el consens». En el mateix sentit, s'havia manifestat la UGT i l'STEI-i, cridant contra una «política neoliberal reaccionària».

El sindicat FSIE, favorable a la llei de Pilar del Castillo, féu públiques dades sobre el seguiment de la vaga al sector concertat, on de fet no s'havia convocat; almanco un 0'39 per cent dels alumnes secundaren la iniciativa del sector públic, bé que per FSIE aquesta taxa correspon a l'absentisme habitual de les aules. Mentrestant, les Noves Generacions del PP titllaven de «vaga política i sectària la jornada del dia d'avui a l'àmbit educatiu de les Illes Balears».

Per Illes, Menorca fou l'indret on més incidència obtingué la vaga, amb un 63 per cent segons les dades oficials, que pujaren fins a un 90 per cent en el cas d'educació secundària. Mallorca obtingué un 57 per cent de seguiment per part del seu professorat, mentre que a les Pitiüses un 62 per cent dels docents seguiren la vaga, sempre segons les dades del Govern.