El conseller d'Educació, Damià Pons, asseverà ahir que és «bastant clar que la majoria (de la comunitat educativa) està disconforme amb la llei autoanomenada de qualitat» (LOCE, en les seves sigles castellanes). La vaga de professorat contra la futura llei orgànica superà el 66 per cent de les persones convocades, segons dades oficials de la Conselleria d'Educació. Altres fonts apuntaren a un seguiment superior al 80 per cent, fet que qualificaren d'«èxit rotund». Les xifres oficials foren complementades de fet per la Plataforma per l'Ensenyament Públic, atès que les diferències entre l'educació primària i la secundària foren més que notables. Segons aquests vocals, entre un 85 i un 90 per cent del professorat de primària respongué a la convocatòria d'atur, mentre que entre un 55 i un 60 per cent ho féu a secundària.
Segons aquestes fonts, a més, les xifres globals no han tingut en compte ni l'alumnat ni el professorat que entra a l'horabaixa als instituts. Per l'STEI-i, la convocatòria arribava a més d'un 82 per cent dels docents; per l'UGT la xifra era superior, i arribava a un 90 per cent segons els trams. Per Damià Pons «la resposta del professorat respon a una discrepància total amb el model que proposa la llei»; i no només per «qüestions tècniques».
«Tots els aspectes 'tècnics' de la llei de Pilar Del Castillo tenen un rerefons polític», asseverà Damià Pons, que esmentà com a exemple les repercussions socials del sistema nou d'itineraris educatius que proposa el text legal, el qual ha estat repetidament acusat pel conseller i els principals opositors de «segregador» i «insolidari». En el cas de les CCOO, quedava clar que el Ministeri havia d'assabentar-se que els docents no havien estat consultats en cap moment per aquesta institució: «És tota una comunitat educativa que s'ha mogut ara per demanar el consens». En el mateix sentit, s'havia manifestat la UGT i l'STEI-i, cridant contra una «política neoliberal reaccionària».
El sindicat FSIE, favorable a la llei de Pilar del Castillo, féu públiques dades sobre el seguiment de la vaga al sector concertat, on de fet no s'havia convocat; almanco un 0'39 per cent dels alumnes secundaren la iniciativa del sector públic, bé que per FSIE aquesta taxa correspon a l'absentisme habitual de les aules. Mentrestant, les Noves Generacions del PP titllaven de «vaga política i sectària la jornada del dia d'avui a l'àmbit educatiu de les Illes Balears».
Per Illes, Menorca fou l'indret on més incidència obtingué la vaga, amb un 63 per cent segons les dades oficials, que pujaren fins a un 90 per cent en el cas d'educació secundària. Mallorca obtingué un 57 per cent de seguiment per part del seu professorat, mentre que a les Pitiüses un 62 per cent dels docents seguiren la vaga, sempre segons les dades del Govern.
