La reivindicació per al ple autogovern a les Illes Balears continua encara ben viva i vigent després de 25 anys i necessita de la unitat de tota la societat per aconseguir-ho. Aquest és el missatge que la societat civil va voler transmetre en l'acte de commemoració dels 25 anys de la multitudinària manifestació que es realitzà a Palma per reclamar l'autogovern i l'Estatut d'Autonomia. Aquest acte, organitzat per la Plataforma per l'Autogovern, i amb l'Obra Cultural Balear com a principal impulsor, va tenir el suport de la major part dels col·lectius socials, empresarials, sindicals i polítics.
El moment central de la vetlada va ser la lectura d'un manifest per l'autonomia que va ser llegit per l'advocat Ferran Gomila, que junt amb Josep Maria Llompart i Antoni Serra varen ser els oradors de la multitudinària manifestació que ara es rememora. Gomila va reclamar per a la Comunitat Autònoma «un finançament just i adequat, competències que encara no s'han atorgat, sigui per la limtació legal o per reticències dels successius governs de Madrid». També criticà la falta de compensació del fet insular i reclamà que «ens manca un major poder de decisió».
En aquest sentit, Gomila manifestà que hi ha raons suficients d'economia, geografia, cultura i llengua pròpies per justificar el ple autogovern. A la vegada instava a dir prou al fet de demanar almoina a l'Estat espanyol per aconseguir una petita inversió d'allò que pagam amb escreix a Madrid». El manifest planteja «noves accions per reclamar, amb més força que mai, el reconeixement de nacionalitat històrica i el dret dels pobles a configurar el seu futur». Ferran Gomila va fer una crida als polítics perquè arribin a un consens en l'assoliment d'un major autogovern. En aquesta mateixa línia, es reivindicava «una compensació adequada per als inconvenients de la insularitat i un finançament just per a la nostra autonomia a través d'un concert econòmic i la transferència de les competències que falten per rebre».
Després del manifest, l'escriptor Gabriel Janer Manila va realitzar una breu intervenció en la qual va indicar que «avui rememoram l'acte fundacional de la vida moderna de les Balears». Manila va fer una especial menció a tres personatges destacats del moment i de la vida sociocultural balear: Josep Maria Llompart, Josep Melià i Francesc de Borja Moll. Janer Manila apostà també per la integració dels immigrants com a repte de futur mitjançant «el respecte als valors de la nostra cultura». La vetlada es va tancar amb la descoberta d'una placa commemorativa i una foto de família amb tots els presents. L'acte, que va tenir un marcat to nostàlgic, va reunir més de 500 persones a la plaça Major de Palma, pertanyents a tots els àmbits socials, culturals i polítics, amb l'excepció del Partit Popular.
La classe política fou la més nombrosa, en ser-hi presents els màxims responsables dels partits polítics d'esquerres inclosos els presidents del Govern, Francesc Antich, i la del Consell, Maria Antònia Munar. També hi acudiren membres d'entitats cíviques o dels sindicats majoritaris. No faltaren tampoc a la cita alguns dels considerats polítics històrics que ja varen participar de forma activa a la manifestació de fa 25 anys, com són ara Cecili Buele, Margalida Thomàs, Josep Vílchez o Josep Valero. Així mateix, es deixà notar l'absència d'altres dels considerats personatges històrics del moment com Fèlix Pons, Jeroni Albertí, Emilio Alonso o Ignasi Ribas.
