Els traçats urbanístics de sa Gerreria del segle XXI ja no seran els que eren durant l'Edat Mitjana. Si ja quasi no quedava pràcticament cap construcció medieval dreta al barri, la remodelació que s'està duent a terme, fins i tot, altera parcialment o total la trama de nombrosos dels seus carrers. Això és el que denuncien tant la principal entitat conservacionista del Centre Històric, ARCA, com l'expert en el tema i professor d'Art a la UIB, Àngel Gener.
Segons Gener, «Cort fa una cosa que mai no s'havia vist a Palma. Fa una xarxa de carrers nous i substiteix carrers medievals. Una xarxa que va per damunt d'un pàrquing. Una aberració que no s'havia vist mai, fins i tot tenint present la reforma de l'època franquista a Bonaire, Velázquez o els Geranis, perquè a sa Gerreria ni tan sols es respecta el subsol».
Segons el professor d'Art Antic «els carrers Socors, la Porta de Sant Antoni, el carrer de la Ferreria i la Travessa de Can Ballester estan documentats que eren d'època islàmica i els altres es pensa que també ho són, o, si més no, d'època medieval, amb la qual cosa tenien almanco set segles».
Per a Gener, «la xarxa forma part del patrimoni històric, igual que els monuments. En desaparèixer les parcel·les desapareixeran les tipologies constructives. A més, hi ha una llei que protegeix l'alienació dels carrers, que és la Llei de Protecció del Patrimoni Històric del 1985. A sa Gerreria es toquen 700 metres de tramats. També les parcel·les estaran unides pel pàrquing i Cort mateix prohibeix que a la Gerreria més de quatre parcel·les estiguin comunicades».
L'expert creu que «materialment, encara no es pot fer el pàrquing i es poden recuperar els traçats, les parcel·les, la tipologia i els usos residencial i de petit comerç, que en cap contempla el pàrquing». En el costat polític, des del PSIB, el seu regidor Santi Morey va assegurar que «reconeixem que la barriada de sa Gerreria necessita una rehabilitació, ja que està bastant deteriorada. Ara, no estam d'acord que rompi les traces medievals del barri, estan destruint la identitat de la zona.
