El fiscal vol que el jutge investigui una prevaricació a l'Ajuntament

El Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que regeix l'urbanisme a Calvià des de juliol de 2000 qualifica com a sòl urbà residencial unifamiliar els terrenys sobre els quals es va autoritzar l'ampliació del complex amb la construcció de nous tobogans, taquilles, una nau prefabricada i lavabos, entre d'altres. Segons la denúncia, es tracta d'un ús recreatiu o turístic no previst en el PGOU per la qual cosa la llicència mai no hauria d'haver estat aprovada. El projecte original, firmat per l'arquitecta Isabel Nájera Aranzabal, germana de la batlessa, Margarita Nájera no va rebre el visat del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears a finals del 2001 perquè «no s'ajusta a les circumstàncies i normes urbanístiques vigents i conté infracció urbanística greu i manifesta». Tanmateix, la promotora Calvià Parc SA va remetre l'expedient a la Sala.

L'arquitecte municipal Ignacio Pomar Piña i l'assessor de Projectes Especials, Jorge Herrero Bachmeier realitzaren sengles informes favorables. En síntesi, ambdós deien que podrien autoritzar-se excepcionalment «usos i obres de caràcter provisional que no estiguin expressament prohibits» i que aquests terrenys podrien ser remodelats de manera integral si bé en el futur hauria de modificar-se el pla general per adequar-se a la nova situació. Partint dels informes tècnics, la Comissió de Govern de dia 20 de febrer de 2002 atorgà la llicència.

En aquest acord figura com a signant la batlessa però la firma realment estampada és la de Neus Pacheco Benito, tinent de batle de Sostenibilitat i Territori. Segons Carlos Delgado, aquesta anomalia és «un clar intent de Nájera per evitar aparèixer a la concessió d'una llicència il·legal». Al seu escrit al fiscal en cap, el PP calvianer entén que els tècnics municipals, Margarita Nájera i Neus Pacheco podrien ser autors dels presumptes delictes de prevaricació urbanística per «haver informat favorablement projectes d'edificació o la concessió de llicències contràries a les normes urbanístiques» i també revelació de secrets en «revelar informacions» que no hagin de ser divulgats «com era la modificació del PGOU».