El Ministeri d'Educació ha adreçat un requeriment judicial a la Conselleria homònima de les Illes Balears perquè no posi en pràctica l'anomenat currículum integrat de llengües (CIL). En el cas que el departament autonòmic no atengui la demanda del Ministeri, la institució podrà presentar un recurs contra l'aplicació d'aquest sistema. El CIL pretén reduir la duplicació innecessària de determinades explicacions a les àrees educatives lingüístiques, partint de la premissa que bona part de les funcions sintàctiques de les parts de l'oració són idèntiques entre llengües diferents; i és absurd, en conseqüència, explicar què és un subjecte o què és un predicat a les àrees de català, de castellà o "posem per cas" d'anglès tres vegades, una per assignatura.
De fet, l'aplicació del CIL als centres és voluntària i just depèn del claustre de docents aplicar "o no" aquest sistema didàctic. Això no obstant, el Govern central considera que la Conselleria d'Educació s'ha extralimitat en les seves funcions per tractar sobre l'ordenació de l'ensenyament del castellà; i sospita que s'afavoreix el català en aquest procés. S'ha de recordar aquí que el Govern balear té competències exclusives en l'ordenació del català, però no del castellà. Segons la interpretació del Ministeri, el departament autonòmic d'Educació hauria envaït la competència estatal per establir els mínims per l'ensenyament del castellà a les aules. La Conselleria d'Educació, consultada per Diari de Balears guardà ahir silenci sobre aquest extrem.
Això no obstant, diversos membres del sindicat majoritari a l'ensenyament públic de les Illes "l'STEI-i, que ha defensat l'aplicació del CIL a les aules" refusaren les tesis del Govern central i recordaren que «el currículum integrat de llengües és just una eina pedagògica i no limita l'ensenyament de la sintaxi castellana». Per Neus Santaner, secretària general d'aquest sindicat, l'acció del Govern central pot ser interpretada com «una nova ingerència en les competències d'ordenació educativa de les Illes Balears» , en clara referència a les recents LOU i Llei de qualitat educativa. En el mateix sentit es manifestà el subsecretari Gabriel Caldentey, pel qual «l'abast de la reforma educativa pot ser més dura que no ens temíem».
