El president del Govern balear, Francesc Antich, advertí ahir el Partit Popular que la instrucció del cas Bitel encara no ha acabat i tornà a qüestionar com va poder aconseguir Jaume Matas un document intern de Quetglas i exhibir-lo al Parlament. «El Tribunal Suprem considera que no hi ha raons per imputar Matas, però tothom sap el que va passar», declarà el president de l'Executiu balear. Antich recordà que la decisió del Tribunal Suprem «no és una sentència absolutòria», encara que el cap del gabinet acata totalment l'acte sobre el cas Bitel, en el qual s'assegura que Matas no va tenir cap intervenció en la presumpta desviació del correu electrònic de Quetglas al Consolat de la Mar.
A més, Antich qüestionà que Matas encara no hagi aclarit els motius pels quals el correu electrònic de Francesc Quetglas era desviat a l'ordinador del secretari del president del Govern. «Malgrat l'acte del Suprem, encara no m'ha quedat clar com va arribar a Matas aquest document amb la caràtula exacta dels ordinadors; i m'atreviria a dir que a molts dels ciutadans de Balears tampoc», comentà Antich, qui considera «més que provat» que el correu electrònic arribà al despatx del gabinet de l'expresident.
El president del Govern també va respondre al PP, els dirigents del qual van reclamar dimarts la dimissió d'Antich per haver destinat doblers públics a les actuacions judicials en contra de Matas pel cas Bitel. «Al PP li agradaria molt que deixàs el càrrec perquè seria una de les úniques maneres que el PP pugui fer alguna cosa en les pròximes eleccions», afegí Antich, qui qualificà d'«absurda» la petició dels dirigents populars de restituir els diners públics gastats als tribunals pel Govern en el cas Bitel.
D'altra banda, el membre de l'executiva d'Esquerra Unida (EU) i conseller de Treball, Eberhard Grosske, va declarar ahir sobre el rebuig del Tribunal Suprem d'imputar Jaume Matas, que «en aquest país fa la sensació que és molt difícil fer justícia quan hi ha ministres pel mig». L'excoordinador general d'EU va confiar que «la veritat s'obri camí a poc a poc». En la seva opinió, l'acte posa de manifest que «la mà del fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal, és allargada» i que el Ministeri Fiscal, quan es tracta d'alts càrrecs, passa al bàndol d'aquests en lloc «de perseguir els delinqüents». «Si Matas té en Cardenal el seu defensa central», va ironitzar Grosske, «el fiscal del Suprem José María Luzón és el lateral dret».
