La necessitat de protegir els valors ecològics, paisatgístics i etnològics del parc natural de Mondragó, que contrasten amb la profunda humanització de gran part de la superfície i amb la seva no menys considerable explotació turística i agrícola, ha obligat el Govern de les Illes a augmentar la superfície de protecció de la finca pública de Santanyí.

D'aquesta manera, l'Executiu autonòmic contempla dins els projectes inicials del fons de rehabilitació d'espais turístics i naturals que s'han de finançar amb l'ecotaxa, completar l'espai públic al parc natural de Mondragó amb l'adquisició de noves finques, que a hores d'ara, encara resten en mans de propietaris privats.

En l'actualitat, en el parc natural de Mondragó, es troben un conjunt de parcel·les de propietat privada envoltades per terrenys que pertanyen al Govern illenc, les quals no tenen accés a través de la via pública i que es coneixen amb el nom d'enclavats. En aquest sentit, l'adquisició de vuit d'aquests conjunts d'enclavats de propietat privada i que compten amb una superfície més aviat reduïda, de l'ordre de les 0'03 i dues hectàrees d'extensió, suposa completar, però també engrandir, el terreny públic actualment existent en el parc natural de Mondragó.

Aquest extrem fou confirmat pel director general de coordinació turística, Jaume Garau, el qual va dir que s'han iniciat els contactes amb els propietaris afectats. Aquesta actuació es veuria reforçada amb el projecte de rehabilitació d'un edifici dins el centre urbà de Santanyí per a ubicar-hi el centre d'interpretació del parc. La seva finalitat és que turistes i visitants puguin documentar-se sobre les característiques i peculiaritats d'aquest paisatge protegit del migjorn illenc.

A hores d'ara, l'extensió total del parc natural de Mondragó és de 785 hectàrees, de les quals 95'2 són propietat de la Comunitat Autònoma. El seu perímetre és de 15'865 quilòmetres, dels quals 5'82 són costaners. L'alçada màxima només arriba als 57 metres a la zona del torrent d'en Reieta.