Les editorials apugen cada any els preus dels llibres de text "enguany entre un 3'3 per cent i un 4 per cent, segons diferents fonts", mentre que associacions com Acció Familiar exigeixen aturar aquesta despesa anual obligada "entre els 162 i els 210 E per infant" eliminant la renovació sistemàtica d'aquests texts de consulta.
Aconseguir que els llibres puguin passar d'una mà a una altra en cursos successius és la proposta de l'ONG presidida per Agustí Buades, i els seus suggeriments s'adrecen a la creació de fons bibliotecaris públics "una casta de borsí de llibres usats" i l'herència tradicional de germà a germà, la qual cosa acabaria amb una situació originada per «interessos» empresarials més que no educatius.
Les actualitzacions necessàries s'hi podrien incloure com a separates, sense necessitat d'una nova edició. Per Buades, a més, «els ajuts que concedeix el Govern balear en l'adquisició de llibres són ridículs». Un màxim de 48'08 E per fill és atorgat "en deduccions a Hisenda" en el cas de les rendes familiars inferiors a 9.015 E. En el cas de declaracions individuals, el màxim és de 24'04 Eper fill per a rendes inferiors a 4.507 E.
Jaume Gual, director general de Planificació i Centres a la Conselleria d'Educació, recorda que el Govern balear no és competent en matèria de beques i que n'és l'Estat l'organisme responsable, amb contribucions que no superen els 79 E, als quals s'afegeixen els ajuts fiscals del Consolat. Per Buades, emperò, això no és suficient. «Per què la Comunitat Autònoma ha de posar un sostre econòmic? Allò que exigim és que els ajuts siguin universals».
