El Govern balear ha formalitzat el recurs davant el Tribunal Constitucional, tal com acordà el 2 d'agost, contra el Reial Decret aprovat per l'Executiu d'Aznar el passat 24 de maig pel qual s'establien les mesures urgents per a la reforma del sistema de protecció per desocupació. El recurs es fonamenta en quatre supòsits d'inconstitucionalitat. El primer, de caire formal, es basa en el fet que la Constitució contempla la utilització del decret-llei com una excepció al monopoli legislatiu de les Corts i ho regula de manera restrictiva (en reduir el seu ús a un cas d'extraordinària i urgent necessitat) i cautelosa (en acotar les matèries susceptibles de ser regulades).

Segons el Govern, el fet de deixar fora de la situació legal de desocupació els treballadors fixos discontinus amb contracte a temps parcial per temps indefinit (hoteleria, ensenyament, treballs forestals, etc.) atempta contra el principi constitucional d'igualtat. Així mateix, també lesiona el dret a l'assistència i a les prestacions socials suficients en situcions de necessitat i de desocupació.

Igualment, l'Executiu autonòmic al·lega que la decretada atempta contra el dret a la lliure elecció de professió o d'ofici, en entrendre per professió d'obligada acceptació la darrera activitat laboral. El recurs indica que transcorregut un any de percepció ininterrompuda de les prestacions es deixa a la discrecionalitat del Servei Públic d'Ocupació la decisió del que es vulgui considerar com ocupació adequada o d'obligada acceptació.

Finalment, l'escrit d'impugnació davant el TC assenyala que la decretada vulnera també els principis d'igualtat davant la llei i de seguretat jurídica, perquè el dret a la percepció dels salaris de tramitació únicament subsisteix en cas que el treballador sigui readmès en el seu lloc de feina, però desapareix en cas que l'empresari opti per la indemnització.