La XXXIV Universitat Catalana d'Estiu (UCE) tracta enguany un tema de molta d'actualitat com és la relació entre Occident i l'Islam. En general, els experts en la matèria han coincidit a assenyalar que més enllà dels àmbits polítics i religiosos, històricament la societat occidental i l'islàmica, sobretot a través del comerç, han tingut una bona relació. És precisament aquest aspecte, una bona relació entre les dues cultures, el que la UCE reivindica.
Antoni Quintana, professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha estat a Prada precisament per posar un exemple de coexistència entre les dues cultures basada en les relacions comercials. I l'exemple posat no és cap altre que la Mallorca posterior a la reconquesta, objecte d'estudi en el curs «El xoc de civilitzacions a la Mediterrània: una perspectiva des de Mallorca». Segons Quintana, durant els segles posteriors a la reconquesta «hi ha hagut matisos», com ara la certesa que existí una relació comercial entre Mallorca i el nord d'Àfrica que es va «amagar».
A part que a l'alumnat de Quintana li hagi cridat l'atenció el fet que s'amagassin aquestes relacions, també ha demostrat interès per altres aspectes de la història de Mallorca. Segons Quintana, «els alumnes s'han mostrat sospresos pel fet que a Mallorca no es conservi gairebé res de l'època musulmana. Per entendre aquesta qüestió s'ha de tenir clar que qui va muntar el sistema feudal i cristià tenia una voluntat explícita d'evitar les continuïtats: no volia que existís cap lligam entre l'abans i el després. Això no passà a València, a Aragó o a Granada. Per què a Mallorca passà? Probablement, perquè fou la primera plaça conquerida pel rei Jaume I i aquest volia donar un exemple».
