Cultura i consistoris retolaran els camins per salvar els topònims

Un total de 699 espais rurals recuperaran el seu nom tradicional

Carles CanalsPalma16/08/02 0:00

Diversos convenis entre la Direcció General de Política Lingüística i els ajuntaments de les Illes Balears permetran senyalitzar gairebé 700 camins rurals per evitar la pèrdua del topònim. El responsable d'aquesta àrea a la Conselleria d'Educació i Cultura, Joan Melià, explicà a Diari de Balears que es pretén «recuperar i fixar progressivament la toponímia» amb actuacions esglaonades com aquesta, a la qual seguirà una segona convocatòria del mateix abast i, posteriorment, a altres elements, com ara torrents, construccions d'interès cultural o espais concrets amb un valor especial als pobles (fonts, llocs d'encontre...).

Amb aquesta mesura s'informarà els propietaris que ara desconeixen els topònims que envolten la seva possessió i, en conseqüència, l'anomenen de manera arbitrària; en aquest sentit, emperò, l'actuació de la Direcció General just pot ser orientadora. En tot cas, es pretén «salvar el patrimoni toponímic i evitar que modes passatgeres el puguin fer malbé», explica Melià, que no vol polemitzar sobre casos concrets.

La primera sèrie de convenis per a la recuperació toponímica dels camins rurals ha afectat 578 recorreguts a Mallorca "Pollença, amb 128 camins, ocupa el primer lloc", 93 a Menorca i 28 a Eivissa, la retolació dels quals serà sufragada en un 60 per cent pel Govern balear, amb un pressupost d'uns 60.000 E. Cada rètol té un cost aproximat d'uns 100 E, informà Melià. Les propostes efectuades pels ajuntaments en resposta a la convocatòria de Política Lingüística han estat remeses a la Universitat de les Illes Balears, per fixar el topònim que haurà de constar als rètols. Un cop s'hagi complert aquest objectiu, la Direcció General publicarà una segona convocatòria, atès l'interès mostrat pels municipis balears en aquesta tasca de recuperació toponímica.

La informació que oferiran els nous senyals es dirigeix a dos col·lectius definits: el jovent i els compradors de finques rústiques. En el darrer cas, la manca de coneixement sobre la història dels indrets facilita el canvi del topònim tradicional; en el primer, la desaparició progressiva de la cultura rural "afegida a l'especulació immobiliària" fa que molts dels joves ignorin els noms tradicionals dels camins, cases i possessions. D'aquesta manera es perd el tresor lingüístic de la toponímia menor. La campanya de retolació de camins impulsada des del departament de Cultura presidit per Damià Pons pretén propiciar, en aquest sentit, que els nous propietaris de les finques disposin d'un referent anterior sobre el nom del paratge, de manera que si decideixin canviar-lo no sigui per ignorància.