En les societats més avançades del nord d'Europa l'agricultura ecològica ha anat substituint, gradualment, la tradicional. Això s'ha produït a mesura que la societat s'ha anat conscienciant de la necessitat de subtituir els adobs químics per altres de naturals. A les Illes Balears, però, aquest canvi de mentalitat no s'està produint, i això que Mallorca presenta un dels sòls més contaminats de tot Europa. Aquests sòls es localitzen a sa Marjal de sa Pobla i Muro, i al pla de Sant Jordi. Així i tot, l'agricultura ecològica ha anat en augment. Ara ja són 101 els productors de les Balears que s'hi dediquen. Aquest procés de substitució dels mecanismes tradicionals per altres de més ecològics, topa ara, a més a més, amb un impediment, la dificultat per comercialitzar el producte.

Precisament, un estudi encarregat pel Govern de les Illes revela que l'agricultura ecològica de les Balears presenta fortes dificultats per comercialitzar-se en el mercat insular. La causa d'això és que la població desconeix la qualitat d'aquests productes per manca de promoció, així com el fet que es donen unes notables deficiències en la presentació, l'envasat i la regularització dels canals de distribució d'aquests aliments. A tot aquest grapat de desavantatges, cal afegir el reduït volum de producció i la tendència cada vegada més estesa de realitzar les compres a les grans superfícies.

Aquesta manca de demanda interior porta el pagès a exportar els productes ecològics insulars. Prova d'això és que l'any 1997 un 75 per cent del total de la producció de les Illes s'exportà cap a la Península, mentre que un 3 per cent de la producció ecològica vinícola es va vendre a Suïssa, segons constata Antoni Miquel Lucas en l'estudi efectuat sobre les activiats agràries, pesqueres i forestals a les Illes.

Malgrat les dificultats amb què es troba el pagès per comercialitzar el seu producte, a les Balears l'agricultura ecològica ha experimentat un lleuger increment. La productivitat ha anant en augment des de mitjans dels anys 90, quan es va crear el corresponent òrgan regulador i promotor. Ara ja hi ha 3.231 hectàrees conreades seguint els principis bàsics de la normativa de producció agrària ecològica. A la resta de l'Estat aquesta superfície puja fins a 103.735 hectàrees. A tot Europa, l'agricultura ecològica també s'ha disparat entre els anys 1992 i 1996. En aquest període, les terres conreades amb tècniques respectuoses amb el medi ambient s'han vist incrementades en un 175 per cent.