L'Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM) ha remès a tots els ajuntaments de les Illes Balears una carta en què els recorda la normativa europea recent sobre parcs infantils, les seves recomanacions en aquesta matèria i, finalment, un qüestionari per conèixer-ne l'adequació als objectius europeus, que són «unes àrees de joc més higièniques, segures, homologades i educatives». Per l'ODDM, dirigida per Javier Barés, «és evident que hi ha molts aspectes (legals, socials, administratius...) que encara no donen una resposta adient a les necessitats i a la realitat de les àrees de joc infantils i, per tant, als drets dels menors».

Tot i que l'Ajuntament de Palma encara no ha rebut la missiva de l'ODDM, respon que els parcs infantils de Palma «compleixen totes les normatives conegudes en aquesta matèria. A Ciutat no hi ha cap parc que no compleixi la normativa europea: es varen corregir les deficiències, es va canviar el mobiliari (els engronsadors, per evitar superfícies dures o amb arestes), i ara com ara Palma és per ventura la ciutat que més pot presumir de tenir els jocs infantils millor adaptats de tot l'Estat».

Consultat per aquest diari, Javier Barés acceptà que «hi ha pocs ajuntaments que hagin realitzat la inversió que ha fet Palma» en aquesta matèria, però això «no significa que es puguin aturar». El reportatge fotogràfic no menteix i mostra les moltes deficiències greus que es localitzen a Palma: cruis en zones en què corren els infants, manca de separació entre el parc infantil i les vies de trànsit... Això no lleva que Palma tengui alguns dels millors parcs segons les recomanacions europees, com el de la Mar o la Feixina: els jocs infantils resten lluny de les vies de trànsit, l'entorn és tou, els límits del parc estan separats de la resta de l'entorn...

Un cas ben diferent és el que afecta Inca. A la ciutat del Raiguer, el batle Pere Rotger admet que encara ha de renovar els jocs infantils de dos parcs, obsolets segons la normativa vigent. Però Rotger, com a pare de quatre fills, està «a favor de seguir qualsevol normativa que doni més seguretat als infants. El principal problema és el finançament de les obres». El polític inquer recorda que «les normatives cada vegada més restrictives de la Unió Europea i de la resta d'institucions fan que els ajuntaments hàgim d'incrementar la despesa, però els nostres ingressos estan congelats. Les transferències a la comunitat autònoma i als consells insulars no s'han reflectit en el finançament municipal».

Rotger aporta, a més, un punt d'opinió: la seguretat dels infants ha de correspondre als pares en primera instància, tot i que l'Ajuntament no pot quedar-ne aliè. Un cas a part entre els ajuntaments és el de Bunyola, on les instal·lacions infantils eren deficients de manera clara. Fou aquesta sala que es posà en contacte amb l'ODDM per conèixer la normativa de primera mà i efectuar les correccions pertinents. Barés recorda que les normatives i les recomanacions de la Unió Europea no poden ser confoses, però també que la seguretat dels menors va més enllà de complir els expedients.