Margalida Rosselló, consellera de Medi Ambient, es disposa a tancar una legislatura de gestió en un departament que cada vegada pren més força i pes a nivell autonòmic, estatal i internacional. Es mostra satisfeta amb la tasca realitzada, en molts aspectes des de zero, però no pot evitar una sensació agredolça en determinades qüestions. No han mancat conflictes, com l'oposició als parcs naturals, que encara és viva, i els enfrontaments amb el ministre Matas, que tampoc no han acabat.

"Heu enviat una carta al ministre Matas demanant-li una entrevista per tractar algunes qüestions.
"Tenim un problema de competències superposades o concurrents, principalment en temes de costes i d'aigua. Matas està movent fils entre alguns ajuntaments per instal·lar dessaladores, quan l'Administració competent és el Govern autonòmic i existeix un Pla hidrològic balear redactat pel PP que a les Balears rebé el suport de tots els partits i que el Consell Nacional de l'Aigua aprovà quan ell ja era ministre. Pel que fa a costes, està concedint amarraments a s'Oberta de Muro i a cala Galdana. El problema és que les competències són nostres i que actua sense dir-nos-en res. I quant a temes pendents, les expropiacions per desviar el torrent de Manacor ja s'han efectuat, el Ministeri disposa dels terrenys i aquí sí que no està fent res. Volem assolir un marc de col·laboració com l'aconseguit a sa Costera o al passeig de la Colònia de Sant Jordi. Com a ministre, Matas pot ajudar molt les Balears, i li pertoca, però no trepitjant competències dels altres o sense informar-ne. Podem estar en desacord en els temes, però almenys hem de tenir l'oportunitat de tractar-los.

"Quantes vegades us heu reunit amb Matas des que és ministre? 
"De manera bilateral, una, aquí a la Conselleria, al principi de ser ministre. Hem coincidit en diverses ocasions i hem mantingut contactes, pocs i desconnectats, però com a ministre i consellera, a dues bandes, només una vegada.

"La llei de biodiversitat és un serial i altres lleis ambientals estan pendents.
"Bé, primer he de dir que el Govern acaba d'aprovar la Llei d'avaluació ambiental, que era una de les prioritats legislatives de la Conselleria. Es tracta d'un avanç molt important, ja que situa les Balears en un nivell de compliment de normatives europees que estan previstes per al 2004. Amb aquesta llei no s'aplicaran més prohibicions ni restriccions, sinó que es posa el medi ambient en el seu lloc. Ja no és un tema menor, sinó un referent i un condicionant fonamental d'activitats econòmiques, ordenacions territorials i plans sectorials. El decret d'avaluació ambiental fins ara vigent, aprovat pel PP l'any 1987, era molt avançat per a la seva època, però ja havia arribat el moment de modificar-lo i d'adaptar-lo a les noves exigències.

"Bé, però per què no s'ha aprovat encara l'altra prioritat legislativa, la llei de biodiversitat? 
"Crec que estam en la recta final de la negociació. Han aparegut problemes competencials entre el Govern i els consells. Bàsicament, volem que l'administració ambiental pugui actuar des d'un punt de vista urbanístic en un espai natural, si les altres administracions, ajuntaments i consells no actuen davant una infracció. Tenim moltes dificultats per respondre a vulneracions i incompliments en espais naturals. No tenim règim sancionador, ja que, en no disposar d'una llei de biodiversitat, ens hem de regir per la llei estatal que, precisament, no ha desenvolupat el seu propi règim sancionador. Ni tan sols no hem pogut fer un decret que reguli el pas de tot terrenys per espais protegits. Davant una infracció, només podem recórrer a la Fiscalia. També han existit divergències sobre qui declara la protecció dels espais naturals i qui els gestiona. Tot plegat s'ha de solucionar garantint la participació de les diferents parts. Però la clau és no tenir legislació ambiental. Les Balears són l'única comunitat autònoma que no en disposa.

"Què passa amb la llei de residus i la de l'agència balear de l'aigua? 
"Ambdues estan fetes. La de residus ha quedat aparcada pel desacord en la incineració. Des de la Conselleria, consideram que primer s'han d'aplicar i complir al cent per cent els plans directors sectorials, i després veure quin volum de residus tenim. I si queden residus, s'han d'intensificar els tractaments de reciclatge i de reutilització, no augmentar la incineració. Pel que fa a l'agència balear de l'aigua, existeix un altre problema competencial. Aquesta agència havia d'aconseguir agilitat en la gestió i la planificació del cicle global de l'aigua, reunint l'abastiment i la depuració. En definitiva, unificar l'Ibaen i l'Ibasan. El problema és el següent: alguns volen crear agències insulars de l'aigua. Com he dit abans, tot es pot solucionar amb la participació de les parts, però la llei de l'agència balear de l'aigua també roman aparcada. I queden la llei de ports i la d'aigües, en les quals estam treballant.

"Quina sensació us fa tenir congelades aquestes lleis? 
"És frustrant fer lleis i no rebre suports o no poder arribar a acords, sobretot perquè s'ha fet molta feina allà on abans no hi havia absolutament res. No obstant això, hem establit prioritats i crec que les lleis que hem considerat més urgents, sobretot per equiparar-nos a Europa, sortiran endavant aquesta legislatura.

"Com respondreu a l'oposició al parc de Tramuntana? 
"Amb arguments clars. Serà el parc que ha de ser a tota la Serra.