«Una panoràmica d'incerteses» sobre el futur de la llengua. Aquesta és la conclusió d'un estudi sobre l'enquesta del Govern balear, avançada per aquest diari, que ha realitzat el director general de Política Lingüística, Joan Melià. Melià explicà que «l'increment d'un entorn social en què augmenta la presència de persones nascudes fora de les Illes Balears, encara que en bona part aprenguin català, provoca que l'ús prioritari d'aquest no es faci al ritme en què ho fan els coneixements o que, fins i tot, disminueixi en determinats àmbits».

El cap de l'àrea de Normalització Lingüística afirma que «és preocupant el descens d'ús de català que, com mostren les dades, i és evident a qualsevol observador, es produeix a Palma o a Eivissa, comparat amb Menorca o amb la Part Forana de Mallorca, o entre els sectors més joves; aquests, de fet, són els sectors en què el component immigrant, com a primera o segona generació, és més elevat». No obstant això, Melià aprecia «elements positius», com «un major ús fora del cercle familiar o, al marge de l'enquesta, un increment de l'ús del català a les proves de selectivitat».

La conclusió de Melià és la següent: «Davant aquesta panoràmica, en què es combinen dades positives i negatives en relació amb l'ús del català, la perspectiva de futur és plena d'incerteses». Tot i això, matisa que «són precisament aquestes incerteses "i la resposta positiva d'alguns indicadors en un període especialment complicat quant als canvis poblacionals" són una bona base per a l'esperança i per veure la conveniència d'incrementar les accions a favor de la normalització de la nostra llengua, en lloc d'esperar mans plegades el desenllaç».

Melià explica que l'augment de persones que saben parlar en català fa que entre elles hi hagi de cada vegada un pes superior d'aquelles que no la tenen com a llengua primera. Segons el director general de Política Lingüística, «és d'esperar que el comportament lingüístic d'aquest grup incideixi en la percepció del comportament global del grup de persones que saben parlar en català en el sentit que l'ús prioritari del castellà s'incrementi en alguns àmbits com el familiar, que s'observa al gràfic adjunt amb la taula d'usos dels qui saben parlar en català.

Melià interpreta la taula de la manera següent: «És de preveure que les persones que no tenen el català com a llengua primera, i hi tenen el castellà, tendeixin a usar aquesta darrera llengua en el cercle familiar i, tenint en compte els hàbits lingüístics més estesos entre nosaltres, en les situacions en què no hi ha cap factor explícit a favor de l'ús del català».

Hi ha més gent que sap català  
El percentatge de persones que saben parlar en català, 76'2%, ha augmentat cinc punts des del 1998, moment en què una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) en detectà un 71'7%. Més espectacular encara és l'increment del percentatge de persones que saben escriure en català, que passa d'un 31'1% el 1998 a un 51'3% el 2002. Melià afirma que «el creixement continu de la població que viu a les Balears "que aquests quatre darrers anys ha crescut un 13% bàsicament a partir de la immigració" fa més significatiu el creixement relatiu de les diverses habilitats lingüístiques.