La Caeb diu que la moratòria posa en perill uns 30.000 llocs de feina

Concretament, l'informe de la Caeb calcula que, per culpa de la paralització constructora que suposa la moratòria, 4.000 empreses del sector "quasi totes de menys de 5 treballadors" «estan enlaire, la qual cosa suposa una amenaça per a 20.400 llocs de feina directes. Aquesta amenaça afectarà 30.000 llocs de feina si comptam els efectes indirectes sobre altres sectors». Totes aquestes conseqüències tan negatives, segons la Caeb, obeiran «a la paralització d'una mitjana anual del 74 per cent de les llicències d'habitatges a Mallorca "serien en total 8.450 llicències d'habitatges" i del 97 per cent a Palma. Aquesta paralització de llicències suposa deixar d'invertir en un any 647 milions d'euros "quasi 108.000 milions de pessetes. Si la moratòria duràs un màxim de 30 mesos, la pèrdua directa d'ingressos arribaria a 1.617 milions d'euros "269.000 milions de pessetes».

El president de la Caeb, Josep Oliver, va lamentar «la falta de diàleg de les administracions, que han imposat una moratòria urbanística sense consensuar-ne res. Per aquest motiu, hi hem observat presumptes il·legalitats que ens han obligat a interposar un recurs contenciós administratiu contra la moratòria davant el Tribunal Superior de Justícia, al qual hem demanat la suspensió cautelar de la norma». El president dels promotors, Joan Matamalas, i el dels constructors, Pere Ferrà, denunciaren «el cansament del sector davant de la inseguretat jurídica permanent» i avisaren que «si es perden entre 20.000 i 30.000 llocs de feina, aquests treballadors difícilment podran trobar sortida en altres sectors. El turisme, per exemple, no podrà assumir tot aquest volum de mà d'obra».

En aquest sentit, Matamalas i Ferrà destacaren «la necessitat d'una aprovació ràpida del pla territorial de Mallorca, però ara diuen des del Consell que es podria aprovar durant la pròxima legislatura. Això ja es massa tard i no farà més que confirmar els efectes negatius». Els representants dels promotors i dels constructors indicaren que «tota aquesta situació es podria haver evitat amb una regulació pausada del mercat i autoregulada pel sector, però amb l'anunci de moratòries han provocat la por dels ciutadans i que aquests hagin demanat llicències de manera massiva. A més, són previsibles augments del preu de l'habitatge de fins a un 15 per cent».

Gabriel Oliver, vicepresident dels promotors, recordà que «de tota manera, amb l'aprovació del pla territorial no s'haurà acabat tot, ja que posteriorment els ajuntaments s'hi han d'adaptar. Tot aquest temps de suspensió allargarà els efectes negatius i encara més si el pla territorial no s'aprova en aquesta legislatura». Oliver va subratllar que «la moratòria no és una mesura cautelar, sinó una paralització, un 'téntol' mentre l'Administració pensa com fer la planificació territorial. Es fa un mal i se sacrifica el sector de manera totalment gratuïta».