Gabriel Joan: «Tornaria a proclamar la República»

"Abans de la II República què fèieu?
"Hi havia una societat obrera a Alaró que es deia La Recompensa del Obrero de Oficios Varios i m'hi vaig afiliar quan vaig començar a fer feina, als 14 anys (1925). El 1925 vàrem fundar la Federació Balearica de la UGT i vaig escriure a El Obrero Balear.

"Com recordau el 14 d'abril del 1931?
"Jo som d'Alaró i vaig estar a Alaró fins que va esclatar la Guerra Civil. Estava molt emocionat. Era dimarts. Dia 12 d'abril hi havia hagut eleccions municipals i a les capitals grans l'aliança entre socialistes i republicans va triomfar i quan el poble de Madrid va conèixer la victòria es va llençar al carrer amb banderes republicanes, com ho relata molt bé Miguel Maura en un llibre que es diu Como cayó Alfonso XIII. Jo treballava a Consell i quan vaig sortir de la feina em vàrem dir que havien proclamat la II República i que a Palma ja hi havia cartell, banderes i em vaig anar a Alaró, a la Societat Obrera, i vaig agafar una bandera socialista, perquè no n'hi havia de republicanes, ja que a Alaró tots érem socialista, i vàrem anar a fer una manifestació per tot el poble i tots vàrem cantar l'himne de Riego, pujàrem al balcó de l'Ajuntament i proclamàrem la República. A Cort estava ple de gent i la proclamà Alexandre Jaume, que subtituïa en Llorenç Bisbal perquè estava malalt.

"Amb quines paraules vàreu proclamar la II República?
"El batle, Pere Rosselló Oliver, va proclamar la República. El batle va demanar «ordre, ordre, ordre, demostrem que som la gent d'ordre, encara que ens tenguin mal concepte, nosaltres som la gent de l'ordre». Jo a la juventut els vaig dir que «Joves, no vos la deixeu prendre, perquè si vos la deixau prendre vendrà un caos pitjor que el vàrem passar amb Primo de Rivera», i efectivament va ser així, el 18 de juliol del 1936 va esclatar la Guerra Civil i vàrem passar 40 anys molt dolents, matàrem molts dels nostres, el batle, i jo vaig aconseguir amb un contacte que no me matassin i em varen condemnar a cadena perpètua, alguns anys a Formentera, i vaig estar tancat fins el 1941, quan em donàrem la llibertat. Ara, en la clandestinitat vaig continuar lluitant fins que restauràrem la democràcia i en les primeres eleccions vaig ser candidat.

"Què suposava per vostès la II República?
"Hem de reconèixer que la República va arribar quan tothom estava cansat de la monarquia i de la dictadura i molts de monàrquics es varen disfrassar i varen ingressar al Partit Radical o Reformista. En aquest temps a Espanya hi havia una efervescència republicana. Crèiem que duria un benestar i treballàrem per aconse- guir-ho. Durant els dos primers anys vàrem fer una sèrie de lleis favorables a la classe obrera, com la reforma agrària, amb Niceto Alcalá Zamora al cap, Fernando de Los Ríos de ministre de Justícia, Largo de Caballero, de Treball i el d'Hisenda, Indalecio Prieto i Alejandro Lerroux de ministre d'Estat. A més, hi eren Marcelino Domingo, Casares Quiroga, Martínez Barrios. Però el 1933 els traïdors del Partit Radical, d'Alejandro Lerroux, es va unir a la dreta de Gil Robles i el president Niceto Alcalá Zamora, un altre traïdor, va dissoldre el Parlament i va triomfar la dreta, però com el poble estava disposat a defensar la República el 1934 vàrem fer una vaga general que a Astúries esdevingué en revolucionària i Catalunya en l'ocasió perquè Lluís Companys proclamàs l'Estat Català de la República Federal d'Espanya. A Balears xerraven de fer un estatut d'autonomia però no hi havia tant d'autonomisme com ara.

"A més, a la República fundàreu la Federació de Joventuts Socialistes de les Balears?
"Quan va entrar la II República jo vaig refundar les Joventuts Socialistes d'Alaró, dissoltes per José Antonio Primo de Rivera. Ja a l'any 1934 vàrem fundar la Federació de Joventuts Socialistes de les Balears. A mi, m'escolliren com a president de mesa i a Antoni Gil com a secretari general. Durant la II República, no obstant això, vaig ser molt perseguit, quan demanava feina em deien «no vull un socialista a ca meva».

"Per què pensau que va fallar la República?
"Perquè els militars, les dretes i els falangistes varen aconseguir l'ajuda econòmica de Hitler i Mussolini. No és cert que la divisió d'opinions entre Besteiro, Indalecio Prieto i Largo Caballero fes que fallàs la República. Al contrari, això la va refermar perquè la llibertat d'opinar és bona. Una altra cosa és el que va fer Santiago Carrillo. Jo vaig conèixer son pare, Wenceslao Carrillo, que era un bon socialista, però Santiago Carrillo es va transformar i es va dur les Joventuts Socialistes. Els comunistes i la CNT tenien unes tendències molt radicals i als europeus no els agradaven el que pregonitzaven, tot i que Carrillo no fou tan radical.

"Com comparau la situació actual amb la de llavors?
"Ara és com el Bienni Negre. Moltes lleis progressistes que volem les dretes no les fan costat i és el que passava llavors. Vàrem fer una reforma agrària, vàrem fer els Tribunals Industrials, vàrem donar el vot a les dones, que no sé si va ser convenient perquè moltes votaven les dretes, però els hi donàrem... Ara, tenim una Constitució que permet que es facin coses favorables al poble, però hi ha dues classes de democràcia: la burgesa i la socialista. La socialista és més ampla i la Constitució actual està també feta per les dretes. Allò que voldria és que hi hagués més solidaritat, que els rics afluixassin un poc i que la classe obrera augmentàs un poc la seva posició. Pel que fa al PSOE ara s'ha d'amotllar a les circumstàncies.

"Si la gent sortís al carrer i vos donassin una bandera tornaríeu a proclamar la República?
"Clar que sí. Jo sempre he preferit la república perquè la monarquia és hereditària i en la república és el poble qui escull el seu representant. Ara bé, jo em trec el capell davant el rei perquè el 1981 va evitar que prosperàs el cap d'Estat. Preferesc aquest rei que Niceto Alcalá Zamora.

"Què pensau de la globalització?
"El món està dividit. I els obrers no és que no volguem la globalització, el que no volem és la globalització del capitalisme, de l'opressió, volem la de la solidaritat.