La ITB de Berlín ha estat enguany més una fira política que no pas una fira turística. Diumenge, els hotelers donaven per feta la rendició incondicional del president Francesc Antich. Dilluns, s'acaramullaven davant l'estand de les Illes Balears a l'espera que es produís la claudicació, que no va arribar. Dimarts, existia l'absoluta seguretat que s'havia arribat a un acord sense vencedors ni vençuts que permetria l'arribada de la pau turística a l'Arxipèlag. Aquest cronista fou testimoni de com diversos hotelers s'acostaren a Antich per manifestar-li el seu respecte.
A migdia, la Federació Hotelera de Mallorca convidà els periodistes a dinar. Evidentment, no tot eren flors i violes, però es comunicà la fi de les hostilitats. Un dels empresaris assistents explicava: «Ja hem parlat molt de filosofia i la realitat és que hi ha una llei aprovada i d'aquí a un mes hauríem de pagar X nombre de milions». Així mateix, un altre digué: «És obvi que el tourepadors cobraran l'ecotaxa i ens la faran pagar a nosaltres quan negociïn els preus, però bé».
La cúpula de la Federació havia sopat el dia abans amb Antich, Alomar i Jordi Bayona. Coneixia l'acord i el donava per bo. De fet, la filtració als mitjans de comunicació de la signatura imminent no provenia de l'Executiu. Avançat el capvespre, el director general de Comunicació no podia creure's que el vistiplau d'IFTO hagués arribat tan aviat. Hores més tard, rebia telefonades de gent del món turístic que l'hi confirmava i tornava a cridar incrèdul a algun periodista. Al Consolat encara no tenien el document que el president d'IFTO els havia de remetre.
Ahir, la premsa, de manera pràcticament unànime, anunciava l'acord. El president dels tourepadors arribava a Palma i es confirmava la notícia, que hores després seria desmentida. No hi havia acord. Sembla que la causa era que el document d'IFTO no assumia cap compromís en ferm. La sorpresa arribava al PP, que ja havia convocat una roda de premsa per valorar els termes del conveni. A la Federació Hotelera no s'explicaven el que havia passat. La realitat ha anat pegant tombs d'un costat a l'altre en una negociació on, segons sembla, els interl·locutors parlen idiomes tan diferents que no s'entenen ni tan sols quan arriben a una entesa. Molt pocs avanços per a tanta bona voluntat.
