algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
25°

Satèl·lits contra la contaminació litoral

La UIB combina l'ús de microorganismes i d'imatges des de l'espai per detectar vessaments a la costa

La teledetecció a través dels satèl·lits és una de les eines que ha començat a utilitzar la Universitat de les Illes Balears (UIB) per localitzar i quantificar amb precisió el grau de contaminació de les aigües litorals del nostre Arxipèlag. Aquesta iniciativa és part d'un projecte d'investigació de la UIB en el qual també hi tendrà un protagonisme especial la recerca de microorganismes que veuen afavorit el seu creixement amb els contaminants procedents de l'activitat portuària (hidrocarburs, pintures i metalls pesants vessats) i de les aigües residuals de les depuradores. El projecte rep el nom següent: anàlisi molecular de comunitats microbianes i teledetecció: dues apostes de futur en la detecció de contaminació i en la gestió de les aigües litorals.

L'equip d'investigació és dirigit per Rafel Bosch, professor del Departament de Biologia, però un dels membres del grup que es dedica a l'aprofitament de les imatges de satèl·lits és Francesc Guaita, professor associat del Departament de Ciències de la Terra. Guaita explica que «ja hem obtingut dues imatges dels satèl·lits Landsat 7 i Ikonos, però la nostra intenció és aconseguir una fotografia mensual al llarg d'enguany i també recórrer a altres satèl·lits».

El professor indica que «l'acció ideal és fer coincidir en el temps la presa de mostres analítiques d'un determinat punt del litoral amb una fotografia de satèl·lit on es pugui observar amb nitidesa i alta resolució aquell mateix indret. Emperò, el problema de les imatges de satèl·lit és que no serveixen en un dia ennigulat. Així, si entre la presa de mostres i la fotografia hi ha un dia de diferència no passa res, però ja no és el mateix. Deixar passar més temps ja resta validesa a la comparació entre les dades que ofereixen les mostres i la fotografia». De moment, el satèl·lit Ikonos és el que ofereix una major resolució d'imatge, amb una banda que oscil·la entre 1 i 4 metres. També és cert que les fotografies d'aquest satèl·lit són les més cares.

Els investigadors han contactat amb la Conselleria de Medi Ambient, que ha mostrat interès per participar d'alguna manera en el projecte i, sobretot, tenir accés als resultats. L'altre objectiu d'aquest projecte és trobar microorganismes que serveixin d'indicadors de la contaminació litoral. Els investigadors analitzen els canvis experimentats per les comunitats de microorganismes quan reben aportacions orgàniques. L'objectiu és fer un seguiment de les comunitats microbianes. En funció dels microorganismes detectats i la seva importància en la comunitat, es podrà determinar el grau de contaminació.

D'aquesta manera, els microorganismes identificats esdevenen indicadors de contaminació, però els investigadors utilitzaran les tècniques moleculars en lloc de l'analítica química clàssica per detectar la presència dels microorganismes indicadors. Això permetrà anàlisis molt més ràpides, senzilles i precises. Amb la química clàssica, per analitzar una vintena de mostres són necessaris dos dies de feina. Amb un microorganisme indicador, l'anàlisi de 300 o 400 mostres mitjançant tècniques moleculars només representarà un dia de treball. Els investigadors han pres com a model les aigües litorals que envolten un emissari i un port esportiu de Mallorca. Més endavant es realitzaran mostreigs a altres ports esportius i emissaris de depuradores.

Determinar la quantitat de contaminació química suposa molta feina, ja que l'àrea d'estudi no es limita a la part tancada del port i l'emissari, sinó que arriba a tres quilòmetres al voltant del focus contaminant. Els efectes de la contaminació són variables segons el tipus de port (esportiu, comercial), del grau de renovació de les aigües i de l'aportació dels contaminants. El projecte és complementari d'un altre sobre degradació d'hidrocarburs, dirigit pel microbiòleg Jordi Lalucat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.