Falta un quart d'hora per a les set del matí del 27 de febrer de 1937 i una dona enfila presurosa el polsós camí de Jesús que du al cementeri de Palma. En arribar a la part esquerra del cementeri, dos falangistes armats li donen l'«alto». Ella els diu que ve convidada per uns senyors d'una família benestant. Els homes li diuen que volti el cantó. La dona continua caminant i, en voltar, es troba amb un centenar de persones, unes en peu i altres que fins i tot han duit cadires per asseure's. L'expectació és gran.

La dona saluda les amistats i un home, molt atent, li ofereix cadira. Un altre home, obés i repentinat, fuma una tagarnina mentre fa unes grans rialles amb les ocurrències d'un home menut i magre que li seu al devora. No sap de què parlen perquè les madones, amb el seu murmuri, no deixen sentir res. Uns metres més enllà, hi ha un grup de deu falangistes que beuen tassonades de cassalla. Hi ha cares de son. L'aroma àcid i penetrant de la pòcima arriba fins a la dona que fa un gest d'oi. Sobtadament, compareix a escena un capità d'Artilleria d'uns cinquanta anys seguit d'un escamot de soldats que escorten els quatre reus. Es fa silenci entre el públic.

Antoni Mateu, Alexandre Jaume i Antoni Maria Ques, polítics republicans, van pel seu propi peu. A Emili Darder i Cànaves, batle republicà de Palma abans de la guerra, el porten dos soldats en sopols per la quantitat de medicaments que li han fet ingerir a la presó a causa d'una angina de pit soferta el mateix dia del començament de la guerra. El seuen a un bloc de pedra de marès i queda recostat amb l'esquena a un racó de la paret exterior del cementeri. El pare Atanasi, superior dels caputxins, dóna els «auxilis espirituals» a Mateu i a Ques. Quan es dirigeix a Alexandre Jaume, aquest li fa un gest de negació amb la mà i Atanasi el mira amb cara ofesa de desaprovació. Li toca el torn a Emili Darder que està pràcticament inconscient, fins al punt que ha de rebre la comunió amb una cullera amb aigua que li regalima per la roba.

Els soldats es retiren i deixen pas els falangistes que ja es col·loquen en formació de piquet. El capità treu la pistola de la funda i fa unes passes a l'esquerra de l'escamot. Emili Darder, mig mort ja per l'angina de pit, fa un esforç sobrehumà, i encerta, amb un gest cansat, a tapar"se la cara amb els seus guants. El capità dóna les ordres reglamentàries i deu trons rompen el silenci del matí hivernal. Emili Darder, 42 anys, intel·lectual liberal cau fulminat per un tret a la cella dreta, i, el públic, enfollit com en una correguda de braus, esclata en un aplaudiment unànime acompanyat de crits enfervorits que fins i tot sorprenen els botxins. No cal tret de gràcia per cap dels executats. Així moria, fa 65 anys, Emili Darder i Cànaves, batle republicà de Palma. La dona horroritzada torna a ca seva i ho conta a la seva família.

Així morí el falangista Joan Barbarà
La primera víctima de la Guerra Civil a Mallorca fou el falangista Joan Barbarà, que fou ferit de mort al carrer Colom de Palma a conseqüència d'un enfrontament amb soldats propis, fruit d'un error entre els mateixos sublevats, en el nerviosisme dels primers moments de l'aixecament. Barbarà i el capità d'Artilleria Puig viatjaven en un cotxe que es va estavellar en un cantó del carrer, a causa dels trets rebuts quan no feren cas a les ordres d'aturar"se dels soldats.