Falta un quart d'hora per a les set del matí del 27 de febrer de
1937 i una dona enfila presurosa el polsós camí de Jesús que du al
cementeri de Palma. En arribar a la part esquerra del cementeri,
dos falangistes armats li donen l'«alto». Ella els diu que ve
convidada per uns senyors d'una família benestant. Els homes li
diuen que volti el cantó. La dona continua caminant i, en voltar,
es troba amb un centenar de persones, unes en peu i altres que fins
i tot han duit cadires per asseure's. L'expectació és gran.
La dona saluda les amistats i un home, molt atent, li ofereix
cadira. Un altre home, obés i repentinat, fuma una tagarnina mentre
fa unes grans rialles amb les ocurrències d'un home menut i magre
que li seu al devora. No sap de què parlen perquè les madones, amb
el seu murmuri, no deixen sentir res. Uns metres més enllà, hi ha
un grup de deu falangistes que beuen tassonades de cassalla. Hi ha
cares de son. L'aroma àcid i penetrant de la pòcima arriba fins a
la dona que fa un gest d'oi. Sobtadament, compareix a escena un
capità d'Artilleria d'uns cinquanta anys seguit d'un escamot de
soldats que escorten els quatre reus. Es fa silenci entre el
públic.
Antoni Mateu, Alexandre Jaume i Antoni Maria Ques, polítics
republicans, van pel seu propi peu. A Emili Darder i Cànaves, batle
republicà de Palma abans de la guerra, el porten dos soldats en
sopols per la quantitat de medicaments que li han fet ingerir a la
presó a causa d'una angina de pit soferta el mateix dia del
començament de la guerra. El seuen a un bloc de pedra de marès i
queda recostat amb l'esquena a un racó de la paret exterior del
cementeri. El pare Atanasi, superior dels caputxins, dóna els
«auxilis espirituals» a Mateu i a Ques. Quan es dirigeix a
Alexandre Jaume, aquest li fa un gest de negació amb la mà i
Atanasi el mira amb cara ofesa de desaprovació. Li toca el torn a
Emili Darder que està pràcticament inconscient, fins al punt que ha
de rebre la comunió amb una cullera amb aigua que li regalima per
la roba.
Els soldats es retiren i deixen pas els falangistes que ja es
col·loquen en formació de piquet. El capità treu la pistola de la
funda i fa unes passes a l'esquerra de l'escamot. Emili Darder, mig
mort ja per l'angina de pit, fa un esforç sobrehumà, i encerta, amb
un gest cansat, a tapar"se la cara amb els seus guants. El capità
dóna les ordres reglamentàries i deu trons rompen el silenci del
matí hivernal. Emili Darder, 42 anys, intel·lectual liberal cau
fulminat per un tret a la cella dreta, i, el públic, enfollit com
en una correguda de braus, esclata en un aplaudiment unànime
acompanyat de crits enfervorits que fins i tot sorprenen els
botxins. No cal tret de gràcia per cap dels executats. Així moria,
fa 65 anys, Emili Darder i Cànaves, batle republicà de Palma. La
dona horroritzada torna a ca seva i ho conta a la seva família.
Així morí el falangista Joan Barbarà
La primera víctima de la Guerra Civil a Mallorca fou el falangista
Joan Barbarà, que fou ferit de mort al carrer Colom de Palma a
conseqüència d'un enfrontament amb soldats propis, fruit d'un error
entre els mateixos sublevats, en el nerviosisme dels primers
moments de l'aixecament. Barbarà i el capità d'Artilleria Puig
viatjaven en un cotxe que es va estavellar en un cantó del carrer,
a causa dels trets rebuts quan no feren cas a les ordres
d'aturar"se dels soldats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.