algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
20°

Quasi 500 plantes amenaçades a les Balears

El puig Major i Massanella concentren el major nombre d'espècies incloses en alguna categoria de risc

Un total de 480 plantes es troben amenaçades a les Balears. Aquest llistat de tàxons (unitats de classificació botànica) respon a les categories de conservació i grau d'amenaça establertes per la Unió Internacional de Conservació de la Natura: en perill crític, en perill o vulnerable. Les plantes amenaçades del nostre Arxipèlag es poden trobar en el Llibre Vermell de la Flora Vascular de les Illes Balears, presentat ahir per la consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló; un dels autors, Llorenç Sáez, de la Universitat Autònoma de Barcelona; i el director del Jardí Botànic de Sóller, Josep Lluís Gradaille.

Entre les plantes amenaçades es poden trobar diferents tipus de falgueres, ginebrons, pinastres, el teix i els limoniums, però la immensa majoria no té noms populars perquè, en tractar-se de tàxons rars, no són coneguts pel comú de la població. En aquests casos, les poblacions són escasses i es troben a indrets esquerps o poc accessibles, per la qual cosa no han assolit denominacions vulgars. Es podria entendre que, precisament pel seu creixement a zones difícilment accessibles, les plantes d'alta muntanya presenten una menor problemàtica de conservació, però la seva raresa extrema fa que es trobin exposades a un grau d'amenaça molt alt i que sigui aconsellable l'adopció de mesures de conservació. Així, n'hi ha que estan en perill imminent de desaparèixer. De la seva banda, les plantes pròpies de salobrars i zones humides són especialment sensibles a les pertorbacions humanes i es troben en forta regressió en el decurs dels darrers anys. Plantes lligades als ambients aquàtics es troben extingides o en situació de risc.

Un bon exemple en són les cinc espècies del gènere Limonium (boirae, ejulabilis, carvalhoi, inexpectans i magallufianum) endèmiques dels salobrars de Magaluf (antiga zona humida de sa Porrassa). Gairebé totes elles es troben exposades a un perill d'extinció imminent, ja que en general compten amb escassos efectius i es troben restringides a una petita zona que podria ser destruïda en un termini molt curt de temps. Els factors de risc més rellevants per a la conservació de la flora vascular són: els canvis d'ús del sòl (urbanització, obres civils, etc.), la pressió dels herbívors, l'excessiva freqüentació, els incendis, la recol·lecció i la raresa extrema d'algunes plantes, algunes d'elles endèmiques de les nostres Illes.

Pel que fa a l'estat de conservació de la flora endèmica, el Llibre Vermell assenyala que un 43 per cent es trobaria en alguna categoria de risc. El nombre relativament elevat (15) de tàxons en situació de perill crític és conseqüència de l'alt nombre d'endemismes del gènere Limonium. A les Balears, la zona que concentra el nombre més elevat de plantes amenaçades és la serra de Tramuntana i, dins aquest sector, els massisos del puig Major (30 tàxons) i del puig de Massanella (26 tàxons). Aquestes xifres, segons el Llibre Vermell, són molt elevades i, indubtablement, són conseqüència de l'elevat nombre de plantes endèmiques en situació de risc que són presents exclusivament en aquestes muntanyes.

El perill dels «bonsaistes»  
Josep Lluís Gradaille, director del Jardí Botànic de Sóller, denuncià ahir l'acció d'alguns aficionats als bonsais que es dediquen a «fer net» en els cimals i punts més alts de la serra de Tramuntana. Gradaille assenyalà el teix (Taxus baccata) com una de les espècies més afectades per aquests «depredadors» de brots, però afegí que accions semblants també es produeixen en els penya-segats de la costa del Migjorn llucmajorer. El director del Jardí Botànic de Sóller lamentà la manca de règims sancionadors contra aquest tipus d'accions, conseqüència, alhora, de la manca de lleis ambientals autonòmiques. La llei de biodiversitat, prevista per a aquesta legislatura, podrà donar solucions.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.