Un total de 480 plantes es troben amenaçades a les Balears.
Aquest llistat de tàxons (unitats de classificació botànica) respon
a les categories de conservació i grau d'amenaça establertes per la
Unió Internacional de Conservació de la Natura: en perill crític,
en perill o vulnerable. Les plantes amenaçades del nostre Arxipèlag
es poden trobar en el Llibre Vermell de la Flora Vascular de les
Illes Balears, presentat ahir per la consellera de Medi Ambient,
Margalida Rosselló; un dels autors, Llorenç Sáez, de la Universitat
Autònoma de Barcelona; i el director del Jardí Botànic de Sóller,
Josep Lluís Gradaille.
Entre les plantes amenaçades es poden trobar diferents tipus de
falgueres, ginebrons, pinastres, el teix i els limoniums, però la
immensa majoria no té noms populars perquè, en tractar-se de tàxons
rars, no són coneguts pel comú de la població. En aquests casos,
les poblacions són escasses i es troben a indrets esquerps o poc
accessibles, per la qual cosa no han assolit denominacions vulgars.
Es podria entendre que, precisament pel seu creixement a zones
difícilment accessibles, les plantes d'alta muntanya presenten una
menor problemàtica de conservació, però la seva raresa extrema fa
que es trobin exposades a un grau d'amenaça molt alt i que sigui
aconsellable l'adopció de mesures de conservació. Així, n'hi ha que
estan en perill imminent de desaparèixer. De la seva banda, les
plantes pròpies de salobrars i zones humides són especialment
sensibles a les pertorbacions humanes i es troben en forta
regressió en el decurs dels darrers anys. Plantes lligades als
ambients aquàtics es troben extingides o en situació de risc.
Un bon exemple en són les cinc espècies del gènere Limonium
(boirae, ejulabilis, carvalhoi, inexpectans i magallufianum)
endèmiques dels salobrars de Magaluf (antiga zona humida de sa
Porrassa). Gairebé totes elles es troben exposades a un perill
d'extinció imminent, ja que en general compten amb escassos
efectius i es troben restringides a una petita zona que podria ser
destruïda en un termini molt curt de temps. Els factors de risc més
rellevants per a la conservació de la flora vascular són: els
canvis d'ús del sòl (urbanització, obres civils, etc.), la pressió
dels herbívors, l'excessiva freqüentació, els incendis, la
recol·lecció i la raresa extrema d'algunes plantes, algunes d'elles
endèmiques de les nostres Illes.
Pel que fa a l'estat de conservació de la flora endèmica, el
Llibre Vermell assenyala que un 43 per cent es trobaria en alguna
categoria de risc. El nombre relativament elevat (15) de tàxons en
situació de perill crític és conseqüència de l'alt nombre
d'endemismes del gènere Limonium. A les Balears, la zona que
concentra el nombre més elevat de plantes amenaçades és la serra de
Tramuntana i, dins aquest sector, els massisos del puig Major (30
tàxons) i del puig de Massanella (26 tàxons). Aquestes xifres,
segons el Llibre Vermell, són molt elevades i, indubtablement, són
conseqüència de l'elevat nombre de plantes endèmiques en situació
de risc que són presents exclusivament en aquestes muntanyes.
El perill dels «bonsaistes»
Josep Lluís Gradaille, director del Jardí Botànic de Sóller,
denuncià ahir l'acció d'alguns aficionats als bonsais que es
dediquen a «fer net» en els cimals i punts més alts de la serra de
Tramuntana. Gradaille assenyalà el teix (Taxus baccata) com una de
les espècies més afectades per aquests «depredadors» de brots, però
afegí que accions semblants també es produeixen en els penya-segats
de la costa del Migjorn llucmajorer. El director del Jardí Botànic
de Sóller lamentà la manca de règims sancionadors contra aquest
tipus d'accions, conseqüència, alhora, de la manca de lleis
ambientals autonòmiques. La llei de biodiversitat, prevista per a
aquesta legislatura, podrà donar solucions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.