El futur parc natural de la serra de Tramuntana garantirà el pas i l'accés a tots els camins públics que estiguin degudament acrediats i documentats com a tals.`No obstant això, aquesta circumstància, lògica d'altra banda per la mateixa condició pública d'aquesta xarxa viària, no suposarà una lliure afluència de visitants i excursionistes, sinó que implicarà un control, una regulació, i, si es dóna el cas, una limitació de l'accés.
Així ho ha explicat la consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló: «Existeixen casos de camins de la serra de Tramuntana que presenten totes les evidències, fins i tot judicials, de ser públics i que, malgrat aquesta constatació documental, històrica i d'ús tradicional, estan tancats per antics o nous propietaris. El parc natural serà una eina per garantir el pas i l'accés per aquesta xarxa viària, però també caldrà prendre mesures de regulació per evitar un ús públic abusiu». La consellera indica que «la presència de camins públics no implica desentendre's de la seva utilització, sobretot si travessen espais naturals fràgils. És per això que es posaran en marxa regulacions, ordenacions i, fins i tot, tasques de vigilància, manteniment i informació als visitants o marxaires».
La intensitat d'aquestes actuacions vendrà determinada, precisament, pels valors naturals i ambientals dels indrets per on discorren aquests camins. «Si una zona és ecològicament molt sensible, no es pot permetre un ús públic indiscriminat. Per tant, si cal establir limitacions d'accés, es farà. Tot dependrà de la capacitat de càrrega de cada àrea. En aquest i altres casos, no podem aplicar normes de caire general a un espai tan divers com és la serra de Tramuntana, com si fos una unitat en tots els sentits».
Rosselló recorda que «tots estam d'acord en què la serralada nord és l'espai natural més valuós i de major biodiversitat de totes les Balears i, per tant, és mereixedora de la seva protecció, i per tant, de la seva declaració com a parc natural. A més, aquest és un dels compromisos del Pacte de Progrés i hem d'anar més enllà del que s'ha fet fins ara: fixar restriccions urbanístiques i no aplicar gestió dels espais naturals. El que hem de fer és seguir les directrius europees». Per la consellera, «la gestió de la protecció valoritza els espais implicats i més a Tramuntana, on s'ha d'aconseguir l'equilibri entre la preservació i la viabilitat de la seva activitat econòmica i social».
