algo de nubes
  • Màx: 18.78°
  • Mín: 13.93°
18°

El vot dels estrangers pot ser decisiu en 32 municipis de les Balears

Els comunitaris poden inclinar una vintena de batlies a Mallorca en favor d'un partit

Els ciutadans estrangers europeus amb dret a vot són decisius en la formació d'almenys 32 governs municipals de les Balears. Així es desprèn de les dades aportades per l'Oficina del Cens Electoral de les Balears a Diari de Balears, en què figuren els ciutadans europeus amb dret a vot a les nostres Illes. Dins aquest col·lectiu s'inclouen els que tenen nacionalitat de qualsevol dels altres catorze estats de la Unió Europea més els que pertanyen a països que han arribat a acords bilaterals amb l'Estat espanyol o la UE perquè els seus ciutadans puguin votar en les eleccions municipals, com és el cas dels noruecs.

Així les coses, els estrangers d'origen europeu són més o menys decisius en un municipi d'acord amb la seva representativitat en el cens de la localitat i a la correlació de forces dels partits polítics. Dit això, a Mallorca, el vot europeu és decisiu a Alcúdia, Andratx, Banyalbufar, Calvià, Capdepera, Deià, Esporles, Fornalutx, Lloret de Vistalegre, Llucmajor, Manacor, Palma, Pollença, Puigpunyent, Sencelles, Sant Llorenç des Cardassar, Santa Margalida, Santanyí, Sóller, Son Servera i Valldemossa.

Pel que fa a Menorca, els estrangers són decisius en municipis com Alaior, Ciutadella, es Mercadal, Sant Lluís i es Migjorn Gran. Finalment, a les Illes Pitiüses, els estrangers són decisius a la ciutat d'Eivissa, a Formentera, a Sant Antoni de Portmany, a Sant Josep de sa Talaia, a Sant Joan de Labritja i a Santa Eulària del Riu. En la major part dels municipis on el vot dels residents europeus és decisiu per fer que el resultat d'unes eleccions s'inclini en favor d'un partit o d'un altre és perquè suposen més del 5% de l'electorat.

En altres casos, la poca diferència que hi ha entre les actuals forces polítiques en qüestió de vots fa que els ciutadans europeus puguin ser decisius, fins i tot, encara que representin menys del cinc per cent de l'electorat. Precisament, el millor exemple d'aquest darrer cas és Palma, on els residents europeus amb dret a vot no representen ni tan sols el 3% de l'electorat (un 2'96 per cent). Ara bé, d'acord amb els resultats de les darreres eleccions, són suficients per, si votassin en consonància o majoritàriament un partit, inclinar la batlia cap a un costat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.