Almanco un terç de les dones en acolliment torna amb l'agressor

Aquest, emperò, no és un tret específic de dones sense recursos, i alguns estudis parlen, més o manco obertament, d'una síndrome d'Estocolm. (El tercer Manual diagnòstic i estadístic de les malalties mentals, ara obsolet, parlava de personalitats autodestructives). Encara que les especialistes en aquesta matèria "com les doctores Esperança Bosch i Victòria Ferrer, de la UIB; o la directora de l'Institut, Francisca Mas" insisteixen en els seus estudis i estadístiques que la violència de gènere al domicili es produeix independentment de la classe social o el nivell cultural d'agressor i d'agredida, la prevalença pública es concentra en les dones amb menys recursos.

Les xifres del Sadif es confirmen amb les dades del centre obert fa poc a Inca, amb el nom de Ses Ufanes, amb capacitat per a 19 places. De les 21 persones que ha atès aquest centre, denou eren estrangeres i sis eren peninsulars d'origen; la majoria "catorze dones" tenien estudis elementals o de cap classe (dues), mentre que que just quatre persones superaven aquests nivells. La majoria "deu" estava inactiva o a l'atur, mentre que set feien feina per a l'economia submergida, de manera que la seva situació laboral era clarament precària. Atès que el centre obrí fa mig any, encara no hi ha dades de seguiment després de partir.