La decisió del batle Oliver de no debatre la seva pujada de salari de cinc a sis milions de pessetes brutes anuals «per no crispar més l'ambient» va tenir una resolució imprevista. L'objectiu del batle era no entrar en un debat desagradable amb els seus, fins ara, socis de govern (Eduard Servera i Antònia Ferrer, del grup socialista, varen renunciar als seus càrrecs de gestió), que ja havien anunciat que s'abstindrien a la votació, de manera que el nou sou no seria aprovat. Tanmateix, els qui es varen mostrar molests amb la decisió del batle van ser els edils del PP, a l'oposició, que varen acusar Oliver d'actuar de manera «caciquil» i van abandonar la sala de plens.

El portaveu popular, Damià Ripoll, va criticar que «no és seriós» posar i treure punts de l'ordre del dia segons la conveniència del batle, la qual cosa aquest va respondre que «no és el moment oportú de debatre aquest punt». Els populars varen amenaçar d'impugnar el ple, però el secretari advertí que el president del Consistori té la potestat de retirar un punt si ho considera apropiat.

Els populars varen criticar que «el pacte PSOE-PSM només està fet partint dels sous». Als tres mesos de les eleccions de l'estiu de 1999, PSOE i PSM varen presentar una moció de censura al batle conservador, Francesc Barrachina, que governava en minoria. En funció d'aquell pacte, el socialista Eduard Servera va governar prop de dos anys i el passat mes d'agost va traspassar la vara de comandament a Antoni Oliver. Segons el portaveu popular, Damià Ripoll, «Servera ha fet un torcebraç mental a Oliver i ha guanyat».

L'actual crisi de govern, amb Servera i Ferrer de moment fora del pacte local per ordre expressa de la direcció insular del PSOE, deixa Oliver en minoria, ja que només té cinc vots (quatre del PSM i el socialista Ruiz), davant els sis del PP. Servera i Ferrer són ara una incògnita.