Els productes comercialitzats l'any 2000 amb denominació de
qualitat de les Illes Balears registraren un volum de vendes de
5.576 milions de pessetes, la qual cosa suposa un 6'8 per cent de
la facturació total de la indústria agroalimentària de la Comunitat
Autònoma.
Les denominacions de qualitat de les Illes Balears són 22 i
inclouen vins "Binissalem, Pla i Llevant, Eivissa i serra de
Tramuntana-costa Nord; begudes alcohòliques "gin de Menorca, palo
de Mallorca i herbes mallorquines i eivissenques; productes
agroalimentaris "formatge de Mahón-Menorca; oli de Mallorca,
sobrassada de Mallorca i ensaïmada de Mallorca; sistemes de
producció "agricultura ecològica, producció integrada i producte
artesà; i marques de procedència "producte balear, producte de
Menorca, ametla mallorquina, carn de me de Pollença, carn de me de
Campanet i anyell d'Eivissa.
Les denominacions del vi de la serra de Tramuntana i de l'oli de
Mallorca estan en tramitació. Les denominacions poden ser variades
"d'origen, específica, indicació geogràfica, etc." d'acord amb una
identificació geogràfica, un sistema de producció o marques de
qualitat. Les denominacions d'origen són productes de prestigi
reconegut que, amb aquesta distinció de protecció, eviten la
competència deslleial i garanteixen la protecció al consumidor.
Aquesta denominació permet la comercialització dels productes a un
preu superior als seus semblants, aproximadament un 15 per
cent.
El producte amb denominació de qualitat que assolí un major
valor comercialitzat fou la sobrassada de Mallorca, amb 2.021
milions de pessetes, corresponents a 2'7 milions de quilograms. El
segon fou el formatge de Mahón-Menorca, amb 1.865 milions de
pessetes corresponents a 2'1 milions de quilograms. La denominació
d'origen del vi de Binissalem no arribà a mil milions de pessetes.
Va quedar en 940 milions, que corresponen a 918.000 litres. La
denominació d'origen del vi del Pla i Llevant produí més que la de
Binissalem, 992.000 litres, però el valor fou pràcticament la
meitat, 481 milions.
L'ensaïmada de Mallorca produí 289.000 quilos amb un valor de
201 milions de pessetes, i l'agricultura ecològica aconseguí una
comercialització de 60 milions. Els punts febles de les
denominacions de qualitat són les petites estructures del sector
agroalimentari balear, que dificulten les produccions
diferenciades; la manca d'estímul financer i de producció; la
limitació dels mercats insulars; i la manca d'ajudes a les empreses
dinamitzadores. La principal amenaça, emperò, es troba en la
competència de les marques pròpies d'empreses foranes i les seves
agressives campanyes publicitàries.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.