Els productes comercialitzats l'any 2000 amb denominació de qualitat de les Illes Balears registraren un volum de vendes de 5.576 milions de pessetes, la qual cosa suposa un 6'8 per cent de la facturació total de la indústria agroalimentària de la Comunitat Autònoma.

Les denominacions de qualitat de les Illes Balears són 22 i inclouen vins "Binissalem, Pla i Llevant, Eivissa i serra de Tramuntana-costa Nord; begudes alcohòliques "gin de Menorca, palo de Mallorca i herbes mallorquines i eivissenques; productes agroalimentaris "formatge de Mahón-Menorca; oli de Mallorca, sobrassada de Mallorca i ensaïmada de Mallorca; sistemes de producció "agricultura ecològica, producció integrada i producte artesà; i marques de procedència "producte balear, producte de Menorca, ametla mallorquina, carn de me de Pollença, carn de me de Campanet i anyell d'Eivissa.

Les denominacions del vi de la serra de Tramuntana i de l'oli de Mallorca estan en tramitació. Les denominacions poden ser variades "d'origen, específica, indicació geogràfica, etc." d'acord amb una identificació geogràfica, un sistema de producció o marques de qualitat. Les denominacions d'origen són productes de prestigi reconegut que, amb aquesta distinció de protecció, eviten la competència deslleial i garanteixen la protecció al consumidor. Aquesta denominació permet la comercialització dels productes a un preu superior als seus semblants, aproximadament un 15 per cent.

El producte amb denominació de qualitat que assolí un major valor comercialitzat fou la sobrassada de Mallorca, amb 2.021 milions de pessetes, corresponents a 2'7 milions de quilograms. El segon fou el formatge de Mahón-Menorca, amb 1.865 milions de pessetes corresponents a 2'1 milions de quilograms. La denominació d'origen del vi de Binissalem no arribà a mil milions de pessetes. Va quedar en 940 milions, que corresponen a 918.000 litres. La denominació d'origen del vi del Pla i Llevant produí més que la de Binissalem, 992.000 litres, però el valor fou pràcticament la meitat, 481 milions.

L'ensaïmada de Mallorca produí 289.000 quilos amb un valor de 201 milions de pessetes, i l'agricultura ecològica aconseguí una comercialització de 60 milions. Els punts febles de les denominacions de qualitat són les petites estructures del sector agroalimentari balear, que dificulten les produccions diferenciades; la manca d'estímul financer i de producció; la limitació dels mercats insulars; i la manca d'ajudes a les empreses dinamitzadores. La principal amenaça, emperò, es troba en la competència de les marques pròpies d'empreses foranes i les seves agressives campanyes publicitàries.