És difícil d'imaginar que una família que viu a Mallorca hagi pres en menys de deu anys dues decisions inusuals: la primera adoptar un menor amb síndrome de Down, i la segona acollir-ne un altre d'infectat pel virus de la sida (HIV). Ara, aquest cas és real. La família en qüestió, pel mig d'aquestes dues adopcions, també acollí un altre petit que, ja jovenet, els ajuda a sortir-se'n. El que pareix més sorprenent és que es consideren una família feliç. El pare i la mare d'aquesta família han accedit, a través del Consell Insular de Mallorca (CIM), a contar el seu cas, tot i que sota l'anonimat i identificats tan sols pels noms ficticis d'«Elisabeth» i de «John», ja que «no volem ni publicitat ni ser reconeguts pels efectes que això podria tenir en els nostres fills».

"Com us vàreu animar a començar aquestes adopcions? 
"(«Elisabeth»). Va ser fa més de 10 anys. Tenc una germana que pateix la síndrome de Down i amb qui he conviscut més de vint anys, i, per tant, ja estava sensibilitzada. Llavors, em vaig trobar que Déu no em va donar fills naturals, i decidírem adoptar un menor amb síndrome de Down. Més endavant, vaig adoptar un menor sense cap minusvalidesa. Finalment, el meu instint matern em va dur a demanar-ne un altre i em vaig tornar a interessar per un que tingués alguna minusvalidesa, i el CIM em va oferir un infectat amb la sida. Ens ho pensàrem, consultàrem un expert que ens va dir que no era perillós si preníem unes mesures bàsiques, i férem la passa.

"I com li va, al menor, amb la sida? 
"(E.) Va perfecte. Segueix un tractament antiretroviral, una medicació, que no pot deixar sota cap concepte. Ara, no suposa cap càrrega, ni tan sols econòmica. El major el duim a un centre especialitzat que està subvencionat i no necessita medicaments. El menor en necessita però, com que segueix el tractament en un hospital públic, estan subvencionats. Ara, les ajudes que dóna el Govern per a fills com aquests fan pena. L'ésser humà ha de donar oportunitats a tothom. Si parlam d'integrar aquests menors en la societat, també hem de pensar d'integrar-los en la família. Déu no m'ha donat fills naturals, però si n'hagués tingut no els hauria rebutjat perquè tinguessin la sida o la síndrome de Down.

"I a l'escola, els altres pares saben que el menor que heu adoptat té la sida? 
"Nosaltres ho diguérem als professors i a alguns pares que sabíem que tendrien una bona reacció. Ara, per desgràcia, és un tema tabú. Fins i tot, segons quin metge no toca el menor amb sida quan té febre o un còlic, i ens envia a l'hospital.

"Teniu present que pot acabar per desenvolupar la malaltia? 
"Sí, però no ens obsessiona. També pot ser que algun dia trobin un remei i igual que ha eliminat l'hepatitis c, que també en patia quan l'adoptàrem, pot ser que negativitzi la sida.