El PSM demana a Europa si pot limitar la compra de finques per a estrangers

La petició es fonamenta en l'existència de restriccions a països com Dinamarca

Tomeu GarciesPalma16/09/01 0:00

El PSM ha demanat al Parlament europeu si existeix algun tipus de mesura legal que es pugui prendre per tal de limitar la massiva compra d'immboles per part de ciutadans estrangers a les Illes Balears. Aquest requeriment ja ha estat presentat davant la Comissió Europea per l'eurodiputat de CiU, Pere Esteve. La petició es fonamenta, per damunt de tot, en la forta pressió immobiliària que pateixen les Illes com a resultat de l'entrada de capital, sobretot alemany i que ha produït un encariment dels preus. També es pren com a base jurídica la protecció excepcional en aquest àmbit que s'ha atorgat per a determinats estats. Les excepcions giren l'esquena al tractat de la Unió Europea que deixa ben clara l'existència de lliure trànsit de capitals, persones, propietats i mercaderies entre països membres.

El PSM posa com a exemple emblemàtic Dinamarca a qui la Unió Europea va reconèixer que podria mantenir la seva legislació respecte de l'adquisició d'immobles per part de persones que no fossin residents permanents. Aquesta mesura es va prendre precisament per posar traves a la compra de cases a la costa danesa per part de ciutadans alemanys, que volien aprofitar, com passa a Mallorca, el seu elevat poder adquisitiu per realitzar ofertes desorbitades. Les autoritats daneses temien que, amb aquesta entrada de doblers foranis, es disparassin els preus del mercat immobiliari.

No es tracta de l'únic cas ja que amb l'ampliació de la UE cap a països de l'est com Polònia o Lituània, s'ha proposat restringir l'adquisició de segones residències per part d'estrangers durant terminis de 5'7 o 9 anys. Fins i tot la Comissió Europea ha reconegut que la compra d'immobles en aquests països «és políticament molt sensible». És per això que els nacionalistes creuen que es produeix un tracte desigual quan algunes zones tenen aquesta protecció i en canvi les Illes no. Malgrat els antecedents existents pel que fa a estats, aquesta és la primera vegada que una regió concreta denuncia davant Brussel·les aquesta situació.

Per aquest motiu ningú no té encara gaire clar el procediment administratiu que s'hauria de seguir. Tot i que, en principi, és Europa qui defineix la legislació en aquesta matèria, per tractar-se d'una regió, aquesta excepció s'hauria de regular comptant amb la participació de l'Estat. De fet aquest tipus de mesures es debaten a la Comissió Europea, on participen els caps d'estat dels països membres, i només s'aproven quan hi ha unanimitat.