Els ecologistes d'Adena reclamen la protecció dels fons marins illencs

Segons apuntà el coordinador de la campanya, Ennrique Segovia, el fet que bona part de la costa balear sigui en algun grau escarpada afavoreix el seu bon estat de conservació. No obstant això, Segovia advertí que els fons marins balears, «els millors conservats amb els de la Costa Brava de tota la Mediterrània espanyola», presenten deficients nivells de conservació i estan sotmesos a excessius fondeigs d'embarcacions esportives i a la pressió humana generada pel turisme. Entre els deu enclavaments del litoral balear a protegir, Adena destaca les prades de posidònia oceànica del sud de Formentera, com també els esculls i les coves marines de la zona.

Adena proposa també la protecció de les prades d'aquesta alga mediterrània situades entre Sant Josep i Sant Antoni de Portmany a Eivissa i els esculls i les coves marines de la costa dels Amunts i de les costes orientals d'Eivissa. Adena destaca la importància dels fons de la franja marina del nord-oest de Menorca, a Ciutadella, i també apunta la necessitat de preservar els fons marins de l'illa de l'Aire a Sant Lluís de Menorca. Pel que fa a l'illa de Mallorca, Adena proposa la protecció de la posidònia i les coves semisubmergides a l'àrea del cap de Cala Figuera, a Calvià.

També destaquen els esculls i hàbitats marins situats a la serra de Tramuntana, a la costa dels municipis de Banyalbufar i Estellencs, i la zona compresa entre Escorca a Pollença. Respecte d'aquest indret esmentat, el portaveu Enrique Segovia afirmà que és el paradigma de voluntat de protecció terrestre, però de deixadesa pel que fa als fons marins. Referint-se també a Mallorca, els ecologistes apunten la necessitat de preservar la franja marina compresa entre Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera, i destaquen d'aquest darrer indret les prades d'alga posidònia, però també les coves situades a la franja marina de cap Vermell.