El PSOE obre un gran debat estatal per l'assoliment del federalisme

Els socialistes de les comunitats històriques faran un front comú

TW
0

Les agrupacions socialistes del País Basc, Catalunya, Galícia, Navarra i les Balears, les denominades comunitats històriques, es reuniran després de les eleccions autonòmiques gallegues del proper dia 21 d'octubre per debatre el model d'organització territorial de l'Estat. La dirigent del Partit Socialista d'Euskadi, Gemma Zabaleta, ha estat l'encarregada de realitzar aquesta proposta. Zabaleta va manifestar que el Partit Socialista conviu en diferents comunitats autònomes amb nacionalistes i fins i tot en algunes ostenta pactes de governabilitat, com és el cas de les Illes Balears.

En aquest sentit, la socialista va apuntar que existeix una necessitat d'envestir una reflexió conjunta sobre l'organització territorial que ha de regir en un futur l'Estat espanyol. En tot cas, Zabaleta va explicar que el debat s'ha de centrar en l'assoliment d'un federalisme que els socialistes propugnen en els seus programes electorals i en les seves reflexions programàtiques dels diferents congressos que s'han duit a terme. Aquest federalisme suposaria l'assoliment de majors quotes d'autogovern per part de les comunitats autònomes. Per aquest motiu, Zabaleta va insistir a aprofundir en aquesta qüestió de visió compartida d'un Estat federal entre aquells «que convivim amb una forta presència del nacionalisme».

Zabaleta va indicar que, fins ara, no s'ha previst cap tipus de fòrum per a l'encontre, ja que encara es tracta «d'un plantejament de treball» que ja ha estat consensuat amb els socialistes catalans i amb el mateix Pasqual Maragall. Al seu parer, aquest no és el millor moment per realitzar aquest debat, ja que Galícia es troba en ple procés electoral. De fet el BNG, una força nacionalista, es presenta en aquests comicis com la principal alternativa al PP, però hauria de comptar amb el suport del PSOE, per poder desbancar els conservadors i governar. «En aquests moments hi ha unes eleccions gallegues i no sembla convenient posar-ho en marxa ara, però una vegada que acabi el procés electoral a Galícia, amb temps, durem a terme aquesta reflexió interna», va assenyalar Zabaleta.