El projecte de piscifactoria en aigües de la badia de Pollença, notícia de la qual parlarem ja fa un mes, trobarà a priori més entrebancs dels prevists per tirar endavant. Entitats diverses com ara associacions de Veïnats d'Alcúdia i Pollença, els respectius consistoris, el GOB i sobretot la Confraria de pescadors del Port de Pollença, han mostrat el seu rebuig contra les 18 hectàrees de superfície marina que quedarien restringides al trànsit naval. Aquesta última al·legació preocupa seriosament la Direcció General de Pesca, que en una primer avantprojecte passa per alt. Actualment els ajuntaments implicats estan elaborant informes sobre la viabilitat del projecte amb resultats fins ara desfavorables, segons informava la regidoria de Medi Ambient d'Alcúdia. Tanmateix, s'haurà d'esperar el dictamen de la Comissió de Medi Ambient, que presideix Onofre Rullán, director general de Litoral, i la posterior autorització de concessió i ocupació de costes de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, respectivament.

La granja piscícola, 12 anelles d'uns 25 metres de diàmetre i una fondària màxima d'uns 15 a 20 metres, s'ubicaria ben enmig de la badia, a unes dues milles marines de la urbanització de Bonaire en direcció a Formentor. Precisament aquí, a tres-cents metres de la platja de l'hotel, una plataforma flotant d'amarratges i l'abundant presència de iots ha ocasionat també problemes durant l'estiu. La piscifactoria es convertiria en la segona estructura flotant de la badia en poc més de 2 milles marines. Culmarex, promotora de la piscifactoria de la badia de Pollença, ha elaborat un informe molt minuciós de la planta piscícola. El recinte en qüestió ocuparia una extensió relativament reduïda, de 75 per 200 metres. Això no obstant, la superfície total, inclosa la zona de protecció, seria d'uns 180.000 metres quadrats.

Boies de protecció, ancoratges oblics en sòl marí per assegurar la immobilitat i un dispositiu de vigilància nocturna, extremen les mesures de seguretat d'una estructura flotant capaç de suportar ones de fins a sis metres. Consolidada com una de les empreses fortes d'un sector liderat per Grècia i Turquia, pretén assolir una producció de 600 tones d'orada i llobarro en un termini de 3 anys que podrien arribar a les 1000 en cinc anys. Segons representants de l'empresa, aquestes xifres no suposarien cap tipus de competència deslleial amb el sector pesquer de les Illes. De les 15.000 tones de peix que consumeixen anualment les Illes Balears, tres quartes parts s'importen directament de la península. Es tracta doncs de mirar de cobrir aquest buit de captures insuficients. D'altra banda, la piscifactoria de Gesa des Murtarà no patiria cap invasió de quota de mercat, ja que té una participació dins el complex de Culmarex.

La recollida de firmes contra la Piscifictoria que promouen diverses Associacions de veïnats del Mal Pas, es Barcarès i Bonaire, continua a bon ritme. Es queixen de l'impacte visual que patiria la badia de Pollença, especialment a la nit. L'enllumenant intermitent de les boies de protecció crearia una mena de sarau nocturn enmig de la mar, comenten els veïnats indignats. Tampoc no entenen com, aprofitant la infraestrucutura de la piscifactoria de Gesa a Alcúdia, no amplien aquestes instal·lacions sense necessitat de molestar ningú. Preocupa igualment, com ja anuncià el GOB, l'eliminació dels excrements. Culmarex assegura que els residus serien eliminats per l'ingesta d'altres espècies marines. Tant el volum de pinso com els excrements ha creat un cert escepticisme sobre el tema. En total, un 2 % de la badia passaria a mans privades, interferint així el trànsit de tot tipus d'embarcacions d'esplai en una travessia preferida per la pesca tradicional a la fluixa.