El curs escolar 2001-2002 tindrà uns 148.000 alumnes i 8.230 professors en els centres públics de les Balears, que formaran un mapa definitiu «bastant consolidat», segons explicaren ahir els responsables de la Conselleria d'Educació i Cultura Jaume Gual (Planificació i Centres) i Arnau Amer (Personal Docent). La Conselleria és conscient que la planificació per al curs que s'encetarà el setembre estarà subjecte a modificacions ja que l'arribada contínua d'immigrants, especialment després del darrer procés extraordinari de regularització, pot obligar a obrir noves unitats a les escoles per cobrir la demanda afegida.

Aquest departament autonòmic està ultimant un estudi sobre les necessitats escolars fins a l'any 2004. A Palma, durant els propers tres anys, es preveu la incoporació de 5.000 infants, donat l'augment de la natalitat des del 1997. A aquesta xifra s'hi haurà de sumar un 5% d'escolars procedents de la immigració, que ha originat la incorporació tardana de 1.600 alumnes fa dos anys i de 3.000 durant el curs passat. Quant a infraestructures, Mallorca comptarà amb dos nous centres d'infantil i primària a Alcúdia i Fornalutx. També s'han ampliat els de Llombards i la Colònia de Sant Jordi. Per la seva part, els instituts de Sineu, Sa Colomina (Eivissa) i Algarb (Sant Josep), han incorporat nova oferta, com ara ciències socials, natura i salut.

Com a novetat, Jaume Gual destacà el batxillerat musical, que es podrà cursar en el Madina Mayurqa, per tal d'oferir opcions d'estudis superiors de musicoteràpia o pedagogia musical. A les Balears ha minvat el nombre de centres que encara compten amb el primer cicle d'ESO, que passaran de les 81 unitats de l'any passat a 46 aquest curs. Entre els projectes, destaquen els instituts que es construiran a Campos i a Porreres, mentre que el de Marratxí estarà operatiu el curs 2002-2003. Després d'aquestes actuacions, s'edificaran els instituts prevists al Port de Pollença, Port de Manacor, Binissalem i Bendinat. Així mateix, el proper curs s'oferirà també la garantia social, per a persones que no compten amb el graduat escolar.

Americans i europeus  
Si anys enrere els immigrants escolaritzats provenien majoritàriament del Magrib, aquesta tendència s'ha modificat en favor dels sud-americans, especialment de l'Equador i Colòmbia, i també dels centreeuropeus, amb una incidència especial dels països de l'est. Jaume Gual digué que, per exemple, al col·legi Santa Catalina de Palma, el 50% dels alumnes són originaris d'aquests països que durant dècades es trobaren darrere del teló de ferro.