En just dos anys s'han reagrupat 922 famílies d'extracomunitaris

El 2000 ho feren 444 grups de parents, un 7'1% menys que el 1999

Ll.LlorenzoPalma20/08/01 0:00

Exactament 922 famílies d'estrangers de fora de la Unió Europea s'han reagrupat a les Balears durant els anys 1999 i el 2000. Això és el que es desprèn de les dades facilitades per la Delegació del Govern central a les Balears, organisme que ha realitzat els 922 informes sobre els reagrupaments durant aquests dos darrers anys. En concret, durant l'any 1999 va fer 478 informes sobre aquests reagrupaments familiars i l'any passat en va fer 444 més, la qual cosa fa que el total sumi els 922 informes abans esmentats. D'un any a l'altre, la diferència només ha estat de 34 informes menys el 2000 respecte del 1999, la qual cosa suposa un 7'1% menys.

Aquests reagrupaments es produeixen després que un dels seus membres hagi passat un any des que va obtenir la residència a l'Estat espanyol i l'hagi renovada. Segons recull la legislació estatal, perquè un immigrant extracomunitari pugui realitzar el reagrupament familiar, a més de tenir els requisits anteriors, ha de poder demostrar que té uns ingressos suficients per mantenir la seva família (pares, cònjuge, fills o germans), espai suficient per allotjar-los i una cobertura sanitària per a ells, ja sigui a través de la Seguretat Social o d'assegurances privades.

Igualment, ha de demostrar per via diplomàtica, i amb les traduccions que calgui, els llaços familiars. Tots aquests requisits fan impossible que els immigrants sense papers es puguin reagrupar familiarment i que d'altres que sí que tenen la residència però que procedeixen de països sense Consolat a les Balears es trobin amb dificultats per fer els tràmits diplomàtics i traduir els documents que acrediten els llaços familiars. Igualment, cal recordar que dels 6.014 immigrants que varen veure resoltes les seves sol·licituds de permisos de residència i treball durant el darrer procés de regularització, tancat el juliol, la majoria tenen tota la seva família en el seu país d'origen.

De fet, el Govern ha calculat que podrien dur entre 10.000 i 20.000 familiars en els pròxims anys. Si aquestes previsions es compleixin, el flux d'immigrants extracomunitaris cap a la nostra comunitat autònoma augmentaria més del que ja ho ha fet fins ara. Precisament, un darrer informe del Govern balear sobre les migracions cap a les Balears i des de les Illes cap a l'exterior, assegura que si el 1997 el 10 per cent dels immigrants que venien a la nostra comunitat autònoma eren estrangers, dos anys després ho eren el 20 per cent.