algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
26°

La sobreexplotació de Mallorca ha salinitzat la meitat dels 21 aqüífers

Na Burguesa desborda tots els índexs i ja té una aigua semblant a la de la mar

Deu dels vint-i-u aqüífers de Mallorca estan salinitzats, alguns dels quals amb uns nivells molt superiors al límit màxim de potabilitat (250 mil·ligrams de clorurs per litre d'aigua), segons dades de l'estudi sobre l'estat de les aigües subterrànies a les Balears, realitzat conjuntament per la Direcció General de Recursos Hídrics, de la Conselleria de Medi Ambient, i per l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, del Ministeri de Ciència i Tecnologia. Aquestes unitats hidrogeològiques salinitzades són les següents: Andratx, Formentor, Almadrava (Pollença), Inca-sa Pobla, Calvià, na Burguesa, pla de Palma, sa Marineta, Marina de Llevant i Llucmajor-Campos.

Com es pot comprovar, tots són aqüífers costaners. Així, la seva alta salinització (presència de clorurs) es deu a la sobreexplotació urbana i turística a la qual es veuen sotmesos. Aquestes extraccions massives faciliten la intrusió marina, que no troba barreres geològiques en uns aqüífers tan propers. Un cas a part seria l'aqüífer de Llucmajor-Campos, on la salinitazció s'explicaria no per una desmesurada demanda urbana o turística, sinó per la concentració de bombeigs d'aigua per regar la zona agrícola de Campos. Aquí s'arriba als 5.000 mil·ligrams de clorurs per litre d'aigua (20 vegades el límit màxim de potabilitat).

Aquests deu aqüífers es poden considerar salinitzats, però n'hi ha un onzè, el de les serres centrals (Pla de Mallorca), que és a punt de la salinització, com ho demostra el fet que algunes mostres ja superen els 250 mil·ligrams de clorurs per litre d'aigua. I es tracta d'un aqüífer allunyat de la costa i no connectat a la mar. La salinització podria respondre a l'activitat humana (contaminació a partir de la utilització d'aigües residuals depurades i filtracions de pous negres). L'aqüífer més salinitzat és el de na Burguesa, on els índexs de clorurs detectats arriben als 8.000 mil·ligrams per litre d'aigua, 32 vegades el límit màxim de potabilitat. La composició és molt semblant a l'aigua de la mar.

A la unitat hidrogeològica d'Andratx, s'hi superen àmpliament els 4.000 mg de clorurs per litre d'aigua. A la resta (Formentor, Almadrava, Inca-sa Pobla, Calvià, pla de Palma, sa Marineta i Marina de Llevant), la presència de clorurs oscil·la entre els 800 i els 2.200 mil·ligrams per litre d'aigua. A sa Marineta, aqüífer que es fa servir per al subministrament de la badia de Palma, s'hi ha detectat un clar procés d'intrusió marina generalitzat a tot el front costaner de la unitat hidrogeològica que arriba a estendre's fins a 3 quilòmetres a l'interior. En el sector central de la línia costanera s'assoleixen més de 2.000 miligrams de clorurs per litre d'aigua.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.