El PSM-ENE ha iniciat els tràmits per concretar una demanda contra l'Estat espanyol davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg «com a conseqüència de la violació per part de l'Estat espanyol de l'article 7 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que l'Estat espanyol va ratificar a principis d'aquest mateix any». Almenys, així ho varen assenyalar ahir Jaume Garau, representant del partit nacionalista a l'Oficina europea del PSM, i el vicepresident del Govern balear, Pere Sampol, junt al Director General de Política Lingüística, Joan Melià, aquests últims també dirigents del PSM.

Segons Garau «l'Estat espanyol, en excloure el català del programa Any Europeu de les Llengües 2001, ha violat els principis de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que diu que s'ha d'eliminar tota exclusió, restricció respecte a la utilització de la llengua regional» i que subratlla «la necessitat d'acció resolta de foment de les llengües regionals». El representant del PSM-ENE a l'Oficina europea va explicar que «la demanda la interposaria el PSM-ENE com a grup ciutadà».

De fet, Sampol va assenyalar que l'orígen d'aquesta acció, que s'engloba dins una campanya, «està en una pregunta que va fer el PSM-ENE a través del nostre eurodiputat Pere Esteve arran d'una visita de Joves de Mallorca per la Llengua a les institucions europees». La pregunta en concret pregava, en castellà, (al Parlament europeu no es pot fer servir el català): «té previst el Consell prendre qualque mesura més enllà del reconeixement actual del qual gaudeix la llengua catalana en el si de les institucions europees?». Sampol informà que, per primer pic, el Consell Europeu ha respost que la potestat que el català sigui reconegut com a llengua oficial i/o de treball a la UE és una competència del Govern espanyol, el que suposa «un precedent històric».

A més, Sampol assenyalà que el Consell Europeu assegura que l'exclusió del català en l'Any Europeu de les Llengües «és una decisió» que correspon a l'Executiu central i exigí que el Govern «rectifiqui» i que destini una partida pressupostària concreta per dur a terme aquesta promoció de la llengua. Finalment, sol·licità que el PP balear, com a «coresponsable» de les accions de l'Executiu de José María Aznar, «s'hi impliqui i insti els seus líders estatals» a fer aquesta sol·licitud respecte del català davant la «injusta situació» per la qual travessa la llengua catalana.

L'ampliació cap a l'Est d'Europa oficialitzarà deu llengües més
L'ampliació cap a l'Est de la Unió Europea oficialitzarà deu llengües més, que s'afegiran a les tretze actuals. Un informe del diputat italià del PP europeu Guido Podesta xifra en 193 milions d'euros (32.000 milions de ptes.) el sobrecost per a la UE fins al 2006 en intèrprets de només vuit llengües. És a dir, cada llengua té un cost d'uns 4.000 milions de pessetes en quatre anys. De fet, davant l'entrada dels nous països, amb els seus idiomes, s'està plantejant reduir el nombre de llengües de treball (no les oficials) de les onze actuals fins a entre tres (alemany, anglès i francès) i cinc (alemany, anglès, francès, italià i espanyol).