L'aqüífer de s'Estremera presenta actualment un problema acusat de sobreexplotació, existint un dèficit notable en el seu balanç hídric, amb descensos acumulats del nivell que s'apropen als 100 metres durant els darrers 25 anys, i es troba actualment per sota del nivell de la mar. Aquesta és una de les conclusions del recentment acabat estudi sobre l'estat de les aigües subterrànies a les Balears, realitzat, en un exemple de col·laboració institucional, per la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i per l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), del Ministeri de Ciència i Tecnologia.

El treball és fruit d'un conveni entre ambdues Administracions per establir una xarxa de control de la quantitat i de la qualitat de l'aigua en les unitats hidrogeològiques de l'Arxipèlag, i és el primer dels estudis que es faran anualment a partir d'ara, amb informacions públiques dels seus continguts. Així i tot, cal indicar que s'han realitzat controls dels aqüífers de la nostra comunitat des de mitjans dels anys 70. En el cas de s'Estremera, que és l'aqüífer més important, per quantitat i qualitat de l'aigua, en el subministrament a la badia de Palma, s'ha detectat un buidatge acumulat d'almenys 10 hectòmetres cúbics.

Malgrat la intensa explotació que pateix aquesta unitat hidrogeològica, no es registren problemes de qualitat, ja que l'aqüífer es troba desconnectat de la mar. És a dir, s'Estremera té poca aigua, però la manté molt bona. En aquest sentit, segons Rosa María Mateos, directora de l'IGME a les Balears, «sembla que existeix una barrera geològica entre s'Estremera i la mar que impossibilita la intrusió marina a l'aqüífer. Això explicaria l'alta qualitat de la seva aigua. De tota manera, no resulta convenient mantenir aquest ritme d'explotació i constatar més endavant una incipient salinització, però no és probable que això succeeixi».

L'estudi realitzat també conclou, sobre s'Estremera, que «la recuperació de l'aqüífer necessita una reducció de les extraccions, en tot cas per sota de la seva capacitat de recàrrega natural, almenys mentre no es duguin a terme altres actuacions que regulin les condicions d'explotació de la unitat hidrogeològica (redistribució de captacions, recàrrega artificial, etc.). Si continua l'explotació en les condicions actuals, es produirà un progressiu esgotament de l'aqüífer». Observant la gràfica dels nivells piezomètrics o freàtics de s'Estremera, es comprova la intensa reducció d'aigua que ha patit durant la darrera dècada i mitja.

Nou hectòmetres cúbics anuals
L'aqüífer de s'Estremera està situat en el sector central de la serra de Tramuntana i s'estén sobre una àrea d'uns 80 quilòmetres quadrats. La infiltració de l'aigua de pluja caiguda sobre els 44 quilòmetres quadrats d'afloraments permeables constitueix la seva principal recàrrega, quantificada en 10 hectòmetres cúbics anuals. Les extraccions per bombeigs se situen en 9'1 hectòmetres cúbics a l'any.