L'augment de famílies magrebís a Manacor provoca greus dificultats d'integració a la societat manacorina, segon es dedueix d'un informe emès per l'Ajuntament. L'any 1999, el perfil de l'immigrant nord-africà al municipi era, principalment, de persona del sexe masculí que vivia sola o en companyia d'altres homes, i que es dedicava a les tasques agrícoles o a la construcció. Ara, en canvi, hi ha famílies senceres, integrades pel pare, la mare i els fills. En aquests moments se'n comptabilitzen unes 70.
Si fins fa poc el problema d'aquest col·lectiu estava circumscrit estrictament a la figura de l'immigrant en solitari, ara la problemàtica és més complexa, i s'ha de fer front a unitats familiars, que requereixen atencions especials com ara serveis sanitaris per a la dona, sobretot pel que fa a l'aspecte ginecològic i de seguiment d'embarassos, vacunacions d'infants, programes especials per a la integració idiomàtica, educativa, etc.
El primer problema que troben els immigrants és poder accedir a un habitatge i, en molts casos, s'acumulen en una sola casa. El segon problema és la integració lingüística dels adults. Aquest no és el cas dels nins, que tenen molta més facilitat a adaptar-se a les normes culturals i a la llengua que els seus pares. El que sí que costa als més petits és adoptar l'hàbit de l'escolarització. D'altra banda, la major part dels nins no han anat mai a l'escola al seu país d'origen i quan arriben a Europa i es troben amb l'escolarització obligatòria, se'ls crea un conflicte cultural.
