La implantació de la moratòria i l'aplicació del decret sobre amarratges proposada per Onofre Rullan, director general de Litoral, asseguraran a priori l'estabilització del sector. Si a la conjuntura actual afegim les dades d'ocupació del litoral, especialment alarmant a Mallorca "quasi 32 iots per quilòmetre de costa" en relació amb Menorca (10) i Eivissa i Formentera (13), «fomentar la cultura nàutica» no pareix a hores d'ara la millor solució. L'increment dels iots afecta també les eslores. Si fa uns anys la mida de l'embarcació d'esplai estàndard fregava els 7 metres, avui molts compradors es conformen a partir de 10 metres. A la llarga, podria minvar el nombre total d'amarratges.
L'aplicació de les competències transferides al Govern balear en matèria de concessió d'amarratges pretén posar fi a la gestió privada, que a hores d'ara afecta 9.400 places. Portals Nous, Reial Club Nàutic de Palma, Club Nàutic de l'Arenal, port esportiu de Cala d'Or, port esportiu Alcudiamar i Port d'Andratx són alguns dels ports regulats via concessionària privada. Aquest darrer ho serà per poc més d'un any, ja que la concessió del port en qüestió prescriu a partir de l'any vinent. El Port d'Andratx serà el conillet d'Índies del «decret sobre el procediment i règim de les autoritzacions temporals per a embarcacions d'esplai», aprovat el 20 d'abril.
Els actuals usuaris del Port podrien perdre l'amarratge i, en tot cas, en deixarien de ser propietaris «vitalicis». Tot i que Medi Ambient oferirà la renovació als propietaris, en queden exclosos aquells que tenguin registrada una segona embarcació. Aquesta circumstància, en contra del que es podria preveure, ha encarit encara més els preus dels amarratges. Un client del Port d'Andratx pagà 30 milions per l'adjudicació d'una plaça, la propietat de la qual caduca l'any vinent. Aquest procés es repetiria any rere any en els distints ports i clubs nàutics de les Balears.
