Les administracions balears destinaren l'any 2000 fins a 95.000
pessetes per habitant a inversió, sobre un total de despesa pública
de 347.532 pessetes per persona. A nota compartiva, la càrrega
tributària que suportà cada ciutadà illenc fou de 216.000 pessetes
l'any 2000; i si s'observen els pressuposts del 2000, que assoliren
els 285.000 milions de pessetes, les inversions reals (50.000
milions) en representaren només un 17'75 per cent. Per contra, la
partida més gran de despesa pública es destinà a la remuneració
dels funcionaris, que costà als contribuents balears quasi 96.000
milions de pessetes en l'exercici de l'any 2000.
La inversió pública balear, emperò, ha crescut notablement en
els darrers anys, segons les dades de la Conselleria d'Economia. La
inversió ha passat dels 32.000 milions de pessetes prevists en el
pressupost de l'any 1990, als 50.000 milions gastats el 2000, cosa
que representa un augment en una dècada del 56'85 per cent. Si
s'observen les variacions interanuals, l'increment més significatiu
de les inversions es donà en el període 1999-2000, en què es passà
de 43.000 milions de pessetes a 50.000 milions, cosa que representa
un augment del 15'50% en un any. Pel que fa a la distribució de la
inversió del conjunt de les administracions balears sobre el
territori de l'Arxipèlag, no es corregeixen les diferències de
disponibilitat de recursos municipals, i s'observen diferències
significatives entre zones de costa i interior.
No hi han grans diferències de creixement de la despesa pública
local en referència a l'any 1999. Mentre que a Mallorca pujà un un
19%, Menorca ho va fer en un 18 per cent i a les Pitiüses, en un
20%. Tot i que les variacions percentuals entre illes puguin
semblar insignificants, si es pren com a referència la ràtio de
despesa pública d'àmbit local (consells insulars i ajuntaments)
s'hi observen diferències notables. Mentre que a Mallorca i a les
Pitiüses la despesa per habitant és de 163.000 i 165.000 pessetes
respectivament, a Menorca és de 215.000 pessetes, cosa que en
termes relatius representa un 15 per cent més.
D'altra banda, mentre que a Mallorca es destina el 21 per cent
de la despesa a la inversió pública, a Menorca i a les Pitiüses
representa un 29'3 i un 29'6 per cent respectivament. També
s'observen diferències entre les quatre illes pel que fa al
finançament de la despesa. A Mallorca, el 53'8 per cent se sufraga
per la via tributària (imposts), mentre que a Menorca aquesta via
suposa un 48'1%, i a les Pitiüses es redueix fins al 41'8%, cosa
que representa un 12% menys que a Mallorca.
Més doblers
El Govern balear ha firmat fa poc un acord de finançament autonòmic
que, en paraules de destacats membres de l'Executiu balear, com el
conseller d'Hisenda, Joan Mequida, ha representat una millora, però
no una solució definitiva per al finançament balear. El Govern
també ha acusat Madrid d'incoherent en el seu discurs de
«corresponsabilitat fiscal», per no deixar-li incrementar ingressos
amb l'ecotaxa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.