Les administracions balears destinaren l'any 2000 fins a 95.000 pessetes per habitant a inversió, sobre un total de despesa pública de 347.532 pessetes per persona. A nota compartiva, la càrrega tributària que suportà cada ciutadà illenc fou de 216.000 pessetes l'any 2000; i si s'observen els pressuposts del 2000, que assoliren els 285.000 milions de pessetes, les inversions reals (50.000 milions) en representaren només un 17'75 per cent. Per contra, la partida més gran de despesa pública es destinà a la remuneració dels funcionaris, que costà als contribuents balears quasi 96.000 milions de pessetes en l'exercici de l'any 2000.

La inversió pública balear, emperò, ha crescut notablement en els darrers anys, segons les dades de la Conselleria d'Economia. La inversió ha passat dels 32.000 milions de pessetes prevists en el pressupost de l'any 1990, als 50.000 milions gastats el 2000, cosa que representa un augment en una dècada del 56'85 per cent. Si s'observen les variacions interanuals, l'increment més significatiu de les inversions es donà en el període 1999-2000, en què es passà de 43.000 milions de pessetes a 50.000 milions, cosa que representa un augment del 15'50% en un any. Pel que fa a la distribució de la inversió del conjunt de les administracions balears sobre el territori de l'Arxipèlag, no es corregeixen les diferències de disponibilitat de recursos municipals, i s'observen diferències significatives entre zones de costa i interior.

No hi han grans diferències de creixement de la despesa pública local en referència a l'any 1999. Mentre que a Mallorca pujà un un 19%, Menorca ho va fer en un 18 per cent i a les Pitiüses, en un 20%. Tot i que les variacions percentuals entre illes puguin semblar insignificants, si es pren com a referència la ràtio de despesa pública d'àmbit local (consells insulars i ajuntaments) s'hi observen diferències notables. Mentre que a Mallorca i a les Pitiüses la despesa per habitant és de 163.000 i 165.000 pessetes respectivament, a Menorca és de 215.000 pessetes, cosa que en termes relatius representa un 15 per cent més.

D'altra banda, mentre que a Mallorca es destina el 21 per cent de la despesa a la inversió pública, a Menorca i a les Pitiüses representa un 29'3 i un 29'6 per cent respectivament. També s'observen diferències entre les quatre illes pel que fa al finançament de la despesa. A Mallorca, el 53'8 per cent se sufraga per la via tributària (imposts), mentre que a Menorca aquesta via suposa un 48'1%, i a les Pitiüses es redueix fins al 41'8%, cosa que representa un 12% menys que a Mallorca.

Més doblers
El Govern balear ha firmat fa poc un acord de finançament autonòmic que, en paraules de destacats membres de l'Executiu balear, com el conseller d'Hisenda, Joan Mequida, ha representat una millora, però no una solució definitiva per al finançament balear. El Govern també ha acusat Madrid d'incoherent en el seu discurs de «corresponsabilitat fiscal», per no deixar-li incrementar ingressos amb l'ecotaxa.