Les Illes Balears disposarien ni més ni manco que més del doble de recursos econòmics si s'aplicàs un sistema de finançament autonòmic similar al que ja gaudeixen Navarra i Euskadi, i que es basa en la denominada fórmula del concert econòmic. A partir del nou sistema de finançament autonòmic pactat fa pocs dies, les Balears rebran uns 214.000 milions anuals per gestionar les seves competències, incloent-hi Sanitat. Aquesta xifra dista molt dels prop de 550.000 milions de pessetes de què podrien disposar les institucions autonòmiques en el cas que es recorregués al concert.

Així ho posa de manifest un recent estudi econòmic elaborat pel PSM i que proposa un apropament amb Euskadi i Navarra com a solució al fort dèficit fiscal que pateixen les Illes envers l'Estat i que xifren en 305.000 milions anuals. Aquest dèficit es genera com a resultat dels doblers que les Balears aporten a les arques de l'Estat en relació a les quantitats que reben en forma d'inversió. El nou sistema de finançament té com a eix central el pes de la població, si bé s'ha ponderat de manera que no s'ha tingut en compte en la seva totalitat. A més, emperò, inclou la cessió a les comunitats de la recaptació del 33% de l'IRPF, el 35% de l'IVA, el 40% de l'impost sobre begudes alcohòliques i el 100% del tribut sobre electricitat i el que grava determinats mitjans de transport. L'aplicació d'un concert revolucionaria el sistema seguit fins ara, pel qual Madrid recapta la major part dels imposts i els redistribueix entre les comunitats segons la denominada solidaritat.

Així, la Hisenda de la Comunitat és l'encarregada de recaptar i gestionar tots els imposts amb aplicació a les Balears, com també de regular-ne la major part. Això sí, una fracció dels ingressos obtinguts serien lliurats a les arques estatals precisament per pagar la inversió directa que fa Madrid a les Illes per a aquelles competències que es reserva. Aquestes competències fan referència bàsicament a Assumptes Exteriors, Defensa i Casa Reial, i al manteniment de l'administració perifèrica. Els càlculs del PSM referents a l'any 98 donen com a resultat una recaptació de 597.816 milions, si bé enguany aquestes dades pujarien més. A aquesta quantitat se li restarien els 45.562 milions que s'haurien de retornar a l'Estat. Aquesta xifra s'ha tret en comparació al que paga anualment Euskadi.

Des del PSM es considera que l'actual sistema de finançament autonòmic és negatiu per a les Illes, malgrat que es revisi i que l'Estat redistribueixi els recursos amb una major justícia, tota vegada que suposarà el manteniment d'un important dèficit fiscal, que només es resoldrà quan la Comunitat gestioni directament els imposts que paguen tots els ciutadans illencs.

Solidaritat
El PSM considera que malgrat que s'apliqui un sistema de concerts amb les autonomies es pot mantenir el concepte de solidaritat entre les diferents comunitats. Així, els nacionalistes plantegen la constitució d'un fons interautonòmic en què les comunitats més riques posarien unes quantitats limitades de doblers que es destinarien a compensar les diferències amb les àrees manco afavorides.