Quatre de cada deu ciutadans de l'Estat pertanyen a una comunitat autònoma bilingüe... i tres de cada deu ho fan als Països Catalans. Es pot acabar amb els «complexos» per parlar català quan els ciutadans s'adonin que la seva llengua és la setena més emprada a Europa i la desena més traduïda arreu del Món. I es pot afavorir que els visitants no creguin que es troben en un indret sense identitat pròpia, de manera que reconeguin un indret d'importància cabdal a la Història de la cultura europea.

Aquesta és almanco la intenció de les Conselleries de Cultura a Catalunya i a les Illes Balears, que adreçaran a tots els diputats espanyols i del Parlament europeu l'opuscle El català, llengua d'Europa, redactat en català, castellà, anglès, francès i "per petició expressa de les Balears" alemany. Per Damià Pons, la primera opció, emperò, és «eliminar complexos», ja que «en molts de casos, darrere un mallorquí que renuncia al seu idioma (...) hi ha la idea que aquest és un idioma que no és prou important», de segona categoria.

La segona pretensió d'aquesta publicació és "pel director de Política Lingüística a les Balears, Joan Melià" que «la gent que hi arribarà sabrà que hi ha una situació diferent» a la de la resta de l'Estat. La promoció, emperò, té la intenció certa que siguin els catalanoparlants els que entenguin la importància de la seva llengua: «El fet que t'identifiquin amb una llengua parlada per set milions de persones et fa sentir més segur», és el lema col·loquial proposat per Melià.

El català, llengua d'Europa ofereix una visió històrica sobre l'idioma de les Illes Balears alhora que un resum del seu estatus legal a la Unió Europea (no és llengua oficial, però a Barcelona existeix una oficina on es pot emprar per a les relacions amb Brussel·les), més diverses consideracions envers altres llengües minoritàries del continent. Segons Damià Pons, una darrera opció de l'opuscle és el seu ús com a material escolar, defensant una llengua «amb un potencial d'èxit notable».