El TSJB ordena l'esbucament dels quatre xalets de Llucalcari en un mes

La primera de les sentències la va emetre el TSJB el 6 de maig de 1992, en observar incompliments de la Llei de Patrimoni (la serra de Tramuntana, com a paisatge pintoresc, és Bé d'Interès Cultural), la Llei de costes i la mateixa normativa municipal. Cal recordar que, amb les Normes Subsidiàries de Deià vigents aleshores, els quatre xalets presentaven excessos de volum, la qual cosa vol dir que, encara que les construccions haguessin estat legals, els límits edificatoris foren superats.

L'Ajuntament de Deià, amb Francesc Salas (PP) com a batle, va recórrer davant el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, però ambdues instàncies rebutjaren els arguments del Consistori. El 26 de gener de 1999, el Suprem desestimà el recurs de cassació i ratificà la primera sentència del TSJB, i retornà el cas al tribunal balear.

Aleshores, l'Ajuntament de Deià intentà la legalització de les cases amb l'aprovació d'un pla especial de Llucalcari, i amb la justificació d'aquesta nova normativa demanà al TSJB que no executàs la sentència. Ara, el TSJB ha tornat a desestimar les justificacions del Consistori i li exigeix l'esbucament dels xalets en el termini màxim d'un mes, però l'acte no es limita a aquesta resolució, ja que també ordena la restitució del paisatge. Cal recordar que, per realitzar aquestes cases, els promotors mogueren terres, obriren camins i enderrocaren marges.