Els exàmens de selectivitat en català superaren per primer cop els castellans

Sorpresa entre els responsables educatius per l'increment de 7 punts en l'ús de l'idioma

C.M.CanalsPalma15/07/01 0:00

Per primera vegada a les Balears, el nombre d'alumnes que han redactat els exàmens de selectivitat en llengua catalana ha superat les proves escrites en castellà. Tot i que l'avantatge és mínima "un 0'7 per cent", el creixement relatiu envers el curs passat ha estat de set punts i suposa la distància més gran entre ambdues llengües als darrers anys, confirmà a Diari de Balears el responsable de les proves de selectivitat a la Universitat Balear, Joan Antoni Mesquida.

Aquesta situació nova coincideix amb la primera promoció d'alumnes educats de manera íntegra amb el sistema establert per la LOGSE, amb una presència més destacada de la llengua catalana en el pla d'estudis; i cinc anys després que fos aprovat el Decret de mínims lingüístics a l'ensenyament. Per Mesquida s'ha d'assenyalar com «la població jove demostra que és capaç d'emprar el català en un moment tan delicat, en una situació de risc com és la selectivitat»; això just és possible si es refien no just dels seus coneixements lingüístics sinó de la seva capacitat per emprar-los.

En el mateix sentit es pronuncia el director general d'Administració Educativa, Jaume Morey, destacant la «seguretat» dels alumnes en efectuar els examens en català. L'ordre que desenvolupà el Decret de mínims l'any 1998 establia un termini de quatre anys per a la seva aplicació des de 1998; però el seu compliment s'ha accelerat, «especialment el darrer curs». Això no obstant, Morey matisa que l'increment d'ús s'ha detectat entre els alumnes de l'ESO, «que no són els que enguany han fet selectivitat». El director està convençut, emperò, que aquestes quotes «aniran creixent els pròxims anys».

Allò que no ha causat sorpresa són les preferències lingüístiques dels alumnes segons el seu lloc de procedència. Mentre que les taxes més elevades de catalanoparlants es donen entre els alumnes de la part forana mallorquina i de Menorca, l'ús de l'idioma propi a Palma i a Eivissa és mins, com es pot apreciar al gràfic adjunt. Un cas apart és el de Formentera: el fet que just setze alumnes es presentaren a la selectivitat fa que el seu percentatge sigui comparativament més elevat que "posem per cas" el de Menorca.