De les devers 5.000 prostitutes de les Balears, 3.500 treballen a Palma però just unes 1.000 d'aquestes reben anualment assistència i orientació sanitària específica. La xifra és, en realitat, molt més minsa, en considerar el grau elevat de rotació que es produeix en l'ofici: els bordells generen veritables circuits de renovació entre València i Palma, amb altres ciutats.

La incidència de les malalties de transmissió sexual és forta en aquest col·lectiu. Segons les xifres facilitades ahir pel director general de Sanitat, Josep Pomar, un 30 per cent de les 1.000 dones que reberen atenció específica a Palma l'any passat havia patit qualque casta de malaltia sexual, i un 10 per cent reconeixia accedir a relacions sense profilaxis de manera freqüent. Un 20 per cent era portadora del VIH "el virus de la sida", mentre que un llarg 40 per cent pot contagiar l'hepatitis vírica. Aquesta malaltia està associada de manera tradicional al consum de drogues per via parenteral, tot i que "segons l'informe publicat per Sanitat i redactat per una ONG de prestigi" sembla haver-hi una tendència a la baixa en el nombre de prostitutes drogoaddictes.

El perfil actual de les prostitutes a Palma es defineix, en conseqüència, com el d'una dona immigrant que passa alguns mesos a la ciutat i és jove. Aquest darrer és un altre factor en increment, fins al punt que algunes fonts consultades calculen que a Palma exerceixen la seva professió "encara que de manera esporàdica" uns 400 dones menors d'edat. Tant des de les conselleries de Benestar Social i de Sanitat com des de l'Ajuntament de Palma s'ha destacat la necessitat d'actuar amb urgència amb aquest col·lectiu que sovint es troba desprotegit i mancat de l'atenció sanitària i social que la legislació els garanteix, almanco des de la teoria.