«Fugírem per no morir cremats»

De tot d'una tots els efectius es trobaven concentrats dins Santa Margalida. Al camí des Reboster començà l'incendi. A Joan i Joana un bomber els anà a avisar: «Millor si partiu perquè el vent bufa cap aquí». Joan entrà dins ca seva, agafà les claus del cotxe i ell i la dona partiren amb el que duien posat. «Jo anava talment com ara, ni em vaig posar la camisa. Ni tan sols tancàrem, ho deixàrem empès». La seva finca estava enrevoltada de foc. Les flames havien travessat la carretera. El rostoll i les bales de blat i els camps encara no batuts cremaven.

Només podien fugir cap a Llubí; per Maria hi havia massa foc. «I quan els bombers ens veieren varen cridar: Cap on anau, que estau bojos! I jo els vaig respondre: A fugir del foc, venim de la caseta i no volem morir cremats». Darrere els bombers varen esperar durant dues hores. Ells dos passaren la nit a la caseta. Joana no pogué pegar ullada. «He passat una penada. No he dormit en tota la nit pensant en allò que hauria pogut passar». Joana abans de partir telefonà a Bel Carbonell i a Pep Ribes, que viuen a Sineu, per alertar-los. Ells tenen la finca de ses Torres, just al costat.

Bel i Pep, en veure que la foguetera venia des de Santa Margalida, es dirigiren cap a una altra finca, s'Alqueria Blanca. «En arribar el foc era molt enrere, però en donar-li l'esquena ja va estar tot cremat». Les quatre quarterades de blat que tenien a s'Alqueria Blanca quedaren cremades, i quatre més de ses Torres. I ells no en són els més afectats. «En Vives de Maria hi té 120 quarterades», explicà Pep. La caseta d'en Pep de ca l'Escolar ahir encara cremava. Les pèrdues s'estimen en 30 milions.